Miquel Gascon Baz

Estem davant d’una adaptació lliure de Hamlet dirigida per Jessica Walker i amb dramatúrgia de Compañía Laboratorio Teatro de la que podem afirmar, sense cap mena de dubte, que és una de les millors adaptacions lliures de Hamlet que hem pogut veure. Aquesta companyia treballa col·lectivament a partir d’uns personatges sobre els quals investiguen des de la improvisació i el treball corporal. Es tracta de l’anomenat teatre experimental o metateatre, que els permet crear un llenguatge propi. La posada en escena l’hem trobat extraordinària; ens ha impactat tenir la directora davant nostre i veure com dirigia amb les mans i amb la veu. Davant del micròfon situat a l’esquerra de l’espai, tots els actors, un per un –inclosos pianista i […]

Estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Per a en Maeterlinck la mort i el destí són els dos grans misteris de la vida i ens fa descobrir la força de la tragèdia quotidiana i el que té de sorprenent el simple fet d’existir. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades, que ens ha arribat. En realitat els espais, els decorats, els creen els personatges a mesura que parlen, que es mouen. L’important és el que no es diu. El SILENCI ho envolta tot… el silenci al qual no estem acostumats en la societat actual. Una obra que ens ha fet mantenir una situació constant d’angoixa pel que no estem veient, […]

Aquesta producció conté tots els elements que en principi poden augurar l’èxit, un tema interessant amb un component d’intriga on res no és el que sembla, un bon text ben estructurat, unes bones interpretacions dels tres actors i una bona posada en escena…. però ens ha fallat i d’una manera contundent l’audició de la sala, o en tot cas la suficient projecció de veu dels actors. La nostra valoració aquesta vegada és força baixa, provocada sobretot per la impossibilitat d’entendre correctament bona part del text; esperem sincerament que el problema d’audició que hem comentat, hagi estat corregit després de la nit de l’estrena, perquè creiem que el text i les interpretacions s’ho valen. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica […]

Després de l’ultima sessió dels ‘Oficis del Teatre’ on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle. Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se. […]

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió. Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de […]