Miquel Gascon Baz

Una versió força surrealista que segueix la tradició “ubuesca” personalitzant l’Ubú. Albert Boadella torna a generar debat per aquest cop per passiva, en convertir-se en diana d’aquest muntatge teatral. En l’espectacle apareixen a més del mateix UBÚadella, paper que s’ha reservat el mateix autor/director Victor Alvaro, personatges com Esperanza Aguirre, el mateix Jordi Pujol, el Capità Renec, l’actual director dels Joglars Ramon Fontserè …… i es fa un recorregut pels 40 anys de Joglars. La veritat és que hem rigut força i ens ho hem passat bé…. malgrat que a nosaltres aquest personatge ens produeix urticària tan sols pensar-hi. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/N1gqjH84U1 del nostre Blog “Voltar […]

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar. L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz. Un text d’una gran bellesa poètica però que no ens arriba fàcilment, aquesta ambigüitat entre el que és real i el que és al·lucinació ens pertorba i ens perdem força sovint; hem de reconèixer però que […]

Estem davant d’una obra de teatre escrita i dirigida per Raquel Loscos que reflexiona sobre el paper de les dones a les diferents èpoques. Les actuacions musicals i un punt de comicitat ajuden a digerir un text punyent i àcid sobre les realitats viscudes. Aparentment esbojarrada, està dirigida amb precisió i les quatre actrius estan magnífiques en els seus papers, amb un vestuari i pentinat perfectament adequat a l’època de la qual són representants. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/NCfgcvoo2J del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Es tracta d’un espectacle de petit format, de fet sense escenografia i tan sols amb una sola intèrpret, Esther Freixa i Ràfols; ja fa 7 anys que s’està representant, encara que majoritàriament no es fa gaire en espais teatrals i si molt sovint en cases particulars; malgrat aquesta forma curiosa de presentar-la davant del públic, també s’ha pogut veure a diversos Festivals d’Europa, Líban, Mèxic i Veneçuela. És difícil expressar amb paraules la gran quantitat de sensacions que pot transmetre una única persona en aquesta proposta i amb tant poquíssim temps…. en el meu cas, no més de 40 minuts. L’actriu ho diu tot amb el moviment del seu cos, els seus ulls i la seva profunda mirada molt directe […]

Hem trobat una posada en escena esplèndida amb una il·luminació quasi perfecta i ens han agradat molt gairebé totes les interpretacions. Un però és la Medea d’Aitana Sánchez Gijón que hem trobat molt sobreactuada en determinats moments. Això no impedeix que hem de reconèixer la seva entrega absoluta al personatge i que sobretot és espectacular en la invocació a Hécote, quan mig despullada s’omple de fang i plomes, en gairebé 10 minuts d’actuació frenètica. Molt destacable Andrès Lima que interpreta diferents personatges i que amb la seva presència escènica i la seva veu ens ha deixat literalment bocabadats. Si voleu llegir la nostra opinió sencera, el trobareu a l’enllaç del nostre blog “Voltar i Voltar”…. https://t.co/15qteIJMu5