Markos Goikolea

La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico estrena nueva promoción con una de las comedias de enredos más conocidas de Lope de Vega. Una gran oportunidad para mostrar todo el potencial dramático de este joven elenco que, además de recitar fabulosamente el texto original de 1604, también se atreven con la música en directo. Cabe destacar la versión Vestida de nit, de Silvia Pérez Cruz, además de las composiciones originales. Se suele decir que la comedia permanece peor que la tragedia, que resulta menos universal, porque está fuertemente anclada a su contexto espacial y temporal. No obstante, con obras como esta recordamos que, aunque eso pueda ser cierto en relación al contenido, las estructuras y mecanismos de la comedia siguen […]

Contracciones es una comedia que invita a reflexionar sobre el control y el poder que el mundo empresarial ejerce sobre sus trabajadores. A través de varios encuentros entre una empleada y su jefa, se retrata una relación de poder llevada al extremo poniendo en escena la brutalidad del mundo corporativo. Aunque tenga tintes de drama social – es inevitable percibir la crítica inherente en la trama – la obra acierta en girar hacia la comedia negra más perversa. La sucesión de escenas con la misma estructura puede resultar un tanto repetitiva al principio, pero el incremento gradual de la tensión y el conflicto está muy bien medido. Además, lejos de quedarse corta, la obra traspasa todos los límites para llegar […]

Partint d’un somni que va tenir l’actriu Anna Tamayo en el qual la seva mare moria, la intèrpret i creadora escènica ens convida a aquesta tendra i divertida oda a les mares, i a totes les nostres ancestres. Quan diem que “cada vegada ens assemblem més a les nostres mares” mai ho diem en un terme positiu, però aquesta obra busca i troba el revers positiu d’aquesta dita. “Mi madre en bragas” és una obra feminista que planteja un exercici d’amor i cures intergeneracionals. Per això, Tamayo porta a la seva mare real a escena per a dir-li tot el que desitja abans que l’avís del seu somni es faci realitat. Ambientat en un càmping on solien estiuejar, la dramatúrgia […]

Aquest melodrama d’Alejandro Palomas, adaptació escènica de la primera part de la seva trilogia literària El tiempo que nos une, presenta cinc dones – i quines dones – sota la direcció de Mario Gas. Ambientat a Menorca, una família de dones formada per tres generacions, tracta de sobreviure al patiment afligit pels homes i per la pèrdua d’Elena, el sisè personatge absent de la família. El gran valor d’aquest muntatge és sens dubte la interpretacía de les seves actrius, sent Núria Espert la més memorable, que als seus 87 anys continua regalant talent i generositat sobre les taules. Una àvia sense pèls en la llengua que funciona com l’ingredient còmic d’aquest drama familiar. Vicky Peña és la mare patidora que […]

El nou muntatge de la Bella Otero ens acosta un magistral text del francès Frédéric Sonntag on, a través de la comèdia i la ironia, reflexiona sobre el poder dels relats o les ficcions per a manipular a la població. El text, escrit en 2012, continua sent més que vigent en l’ambient cada vegada més conspiranoic en el qual vivim. Si ja en el 11-S i en la Guerra de l’Iraq vam ser conscients de com el poder construeix enemics públics per a controlar el relat i justificar accions, és possible que després de la pandèmia aquesta sensació de manipulació sigui encara més forta entre el públic. El muntatge es compon de tres escenes unificades pel fil conductor del personatge […]