Markos Goikolea

Hi ha lloc per a la bondat en aquesta societat? Com ser bondadós amb els altres al mateix temps que lluitem per sobreviure en aquest món? Bertolt Brecht va partir d’aquesta premissa per a escriure aquesta obra que ara Oriol Broggi dirigeix a la sala gran del TNC. Clara Segura és l’encarregada de representar les dues posicions possibles davant aquesta qüestió, desdoblegant-se en la bondadosa prostituta Xen Te i en el seu cosí empresari al mateix temps. Més enllà de la caracterització, el canvi de personatge de Segura és tan absolut i subtil que un únic gest li bastaria per a recordar-nos en quin personatge es troba. La primera part de l’obra manca de ritme i resulta una miqueta llarga, […]

Aquest muntatge de El Chico de la Última Fila dirigit per Andrés Lima és rodó, i ho és per diverses raons. El text de Juan Mayorga, que molts coneixereu per l’adaptació cinematogràfica de François Ozon “Dans la Maison”, aborda la relació entre un professor de literatura frustrat i el seu alumne prodigi que es dedica a espiar i relatar la vida de la família del seu company Rafa, una família de classe mitjana qualsevol. L’obra combina escenes reals amb les escenes narrades per l’alumne, arribant a difuminar els límits entre realitat i literatura en diverses ocasions. Amb aquest enfocament de metaficció el text reflexiona sobre la imaginació, la construcció de relats, el paper voyeur de l’espectador i una infinitat de […]

Aquesta tragicomèdia escrita per Duncan MacMillan és un retrat de la vida del seu personatge principal al llarg del temps, interpretat per Pau Roca. Des de petit comença a escriure una llista amb la coses per les quals val la pena viure, com a teràpia per a suportar els durs cops de la vida. No obstant això, l’obra utilitza un enfocament tan optimista, infantil i light que ens quedem a la superfície del relat. Són pocs els moments en els quals connectem amb la part més real i tràgica de la història. La marca d’identitat de l’obra és sens dubte la ruptura de la quarta paret i la interacció constant amb el públic. De fet, hi ha localitats disposades en […]

La mujer más fea del mundo és un monòleg tragicòmic que qüestiona la idea de bellesa, feminitat i èxit que ens ha venut el capitalisme. Un retrat d’una generació que es va entregar al consumisme del cos i la imatge, quedant-se atrapada en una superficialitat que provoca un buit difícil de salvar. Ana Rujas i Bàrbara Mestanza parteixen d’aquesta premissa per a presentar un text punyent ple de sarcasme. L’actriu s’entrega en cos i ànima a una interpretació de deu, pròxima i en interacció constant amb el públic, aconseguint deixar tota la sala amb les emocions a flor de pell. Així, descobrim a una dona que ha donat el seu cos, fent-ho de tots menys seu. Una nina trencada, un […]

La companyia La Ruta 40 torna un Nadal més amb aquesta obra de Thornton Wilder per retratar en tan sols 60 minuts la història de tota una saga familiar. Gràcies a l’ús d’el·lipsis temporals perfectament integrades en els diàlegs, som testimonis del pas (i pes) del temps sobre la família Bayard i la casa en la qual viuen. Les diferents generacions transiten per aquest espai que també funciona com a delimitador temporal de l’obra, començant amb el primer sopar de Nadal que es celebra a la casa i tancant amb l’últim. Durant aquests 90 anys coneixem a multitud de personatges que vénen i van segons acaba el cicle vital de cadascun, representant el naixement i la mort amb precioses metàfores […]