Markos Goikolea

Què succeeix quan una violència psicològica difícil de reconèixer a primera vista s’estableix en una relació de parella? Sota aquesta premissa Jordi Casanovas posa sobre l’escenari l’abús verbal latent en les relacions humanes, una violència aparentment invisible però tan destructiva com qualsevol altra. Assistim a la dissecció d’una parella en les albors de la seva relació, interpretats per Pablo Derqui i Laia Marull. A mesura que avança l’obra anem descobrint la seva història mentre lluiten pel seu bé més preuat, el seu fill. Ell és un egòlatra carismàtic que gràcies al domini de les paraules és capaç de camuflar la seva ràbia i violència en un discurs aparentment racional i compassiu. Ella, o més aviat el que queda d’ella, és […]

Ionesco és un mestre mostrant la misèria humana a través de l’humor absurd. En aquesta obra retrata una parella d’amants que es tanca en un apartament per a escapar de l’amenaça exterior representada per una guerra. Aquest perill o enemic comú és l’única cosa que els manté units en la seva convivència. Passen de flirtejos a retrets, canvien d’estats anímics sense ordre ni coherència i discuteixen llargament sobre temes aparentment absurds i irrellevants. Aquests són els segells d’identitat de l’autor romanès, però en aquesta posada en escena sembla que no acaben d’esclatar. La directora ha optat per una posada en escena convencional, sent fidel a l’obra original i sense innovar amb la forma. Potser hauria resultat més interessant portar l’absurd […]

Després d’estrenar La mujer más fea del mundo amb Ana Rujas a la Sala Atrium, Bàrbara Mestanza continua amb la trilogia de la bèstia en Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa. Aquesta vegada ho fa com a dramaturga, directora i única intèrpret de l’obra. Totes dues obres es caracteritzen per ser monòlegs viscerals amb un fort discurs de gènere. Aquest cop pren el símbol de Pocahontas per reflexionar sobre com es construeixen les històries, o més aviat com es deformen fins a crear mites que poc tenen a veure amb la veritat. Tots coneixem la figura de Pocahontas, però pocs som conscients del que realment va ser la vida d’aquesta nena. Lluny del conte d’amor de Walt Disney, […]

Después de ver Parecer Felices he reflexionado sobre cómo esta performance llena de humor negro y absurdo retrata nuestra realidad. Una realidad donde es más importante el atrezzo que la experiencia, donde nuestro nivel de felicidad se mide por la cantidad de likes que acumulamos en Instagram. La irrupción tecnológica y digital, llegada supuestamente para conectarnos y facilitarnos el acceso a la información, ha resultado ser un motor de apatía social generalizada. La experiencia nos aburre, sin embargo, nos interesa la forma en la que esta experiencia proyecta nuestra identidad. Llevo toda la mañana tirado en el sofá mirando el móvil. Mi dedo pulgar late más rápido que mi corazón. Ahogo mi conciencia a base de scroll en un océano […]

Un succés suposadament insignificant i infantil farà que es desencadenin conflictes seriosos entre els adults, al més pur estil de Yasmina Reza en Un Déu Salvatge. És vàlida la mentida en certes ocasions o la sinceritat absoluta ha de prevaler? Partint del debat sobre com educar als nens i quin enfocament utilitzar per a explicar-los el món, els protagonistes d’aquesta comèdia treuen a relluir tots els seus draps bruts. Mitjançant uns diàlegs intel·ligents i amb un ritme vertiginós, el text enllaça un conflicte amb el següent, presentant fins a cinc variants diferents. Potser no era necessari abordar tants fronts ja que amb els tres principals la progressió està més que assegurada. De totes maneres, és admirable la forma en la […]