Mariona Rebull

Las noches malas de Amir Shrinyan, escrita por Albert Tola y dirigida por Carlos Rodríguez Alonso, nos interroga más que nos narra: ¿Quién es el joven Amir que llega de Irán pidiendo asilo por ser homosexual? El espectador deberá descubrirlo con sus propios ojos acompañando al protagonista (Tomas Rodado, de ascendencia palestina) en un cúmulo de noches que transcurren por todos los sitios, pero en ninguno que sea un hogar. Aunque Amir, inmigrante sin familia en una gran ciudad, nunca podrá existir por si solo sino en relación con los dos personajes que configuran un peculiar triángulo. Lo veremos pues, como un camaleón, adaptándose al rol que le toca jugar frente un abogado que le ayuda tanto como enreda (Rodrigo […]

El títol ja ens ho diu tot: L’amic retrobat. Ens trobem davant La història de dos amics narrada trenta anys després d’haver-la deixat. I entremig, una gran guerra i el que tots ja coneixem. Precisament, els orígens d’aquesta guerra són el que acaben contaminant una amistat d’escola entre un jueu (Quim Àvila) i un alemany (Max Grosse Majench). Com mantenir una relació intacta, al marge del que afecta als teus propis veïns i a tota la ciutat? El text és ja un clàssic contemporani escrit per Fred Uhlman, alemany d’origen jueu, i traduït per Dolors Udina, un referent a casa nostra de la traducció anglosexona. Si bé sobre l’escenari es vol ser fidedigne a l’essència del text original, tant l’adaptació […]

La pell fina, la nova comèdia de Carmen Margà i Yago Alonso, s’afegeix al ja consagrat gènere que jo anomeno “retrobaments a l’hora de sopar”: un grup d’amics o familiars es retroba en alguna casa on un incident o comentari aixecarà tota la pols del passat. Aquí, el comentari desafortunat serà sobre un nen, un bebè lleig que destaparà la lletjor de la paternitat. Si durant anys, tenir un fill semblava que hagués de ser de color rosa, ara, poc a poc, s’alcen veus que també en destaquen els grisos. La pell fina n’és un testimoni. I ho fa des de l’humor, els equívocs i l’assimetria d’informació entre públic i protagonistes. D’entre ells, m’agradaria destacar el paper de Biel Durán […]

La visibilització de la violència obstètrica s’ha anat obrint pas en el debat públic fins a arribar també al món del teatre. I ho fa a través de Malparida, una obra de Laura Verazzi dirigida per Ángela Palacios en la que Martí Costa, Lis Moreno i Carla Torres encarnaran els diferents protagonistes d’aquesta històries en papers emocionalment exigents i molt ben resolts. Ens trobem davant d’una jove parella que acaba d’estrenar paternitat. No obstant, la esperada no arriba. Hi ha alguna cosa distant, dolorosa, encallada entre la Isabel (la mare) i el Gabriel (el seu fill) que acabarà arrossegant fins al precipici la relació amb l’ Amador (la parella). Enmig d’aquesta situació, la Blanca, una amiga d’Isabel que ha decidit […]

Quan un fa 20 anys s’ha de celebrar amb festa grossa. I això és justament el que han fet a La Perla 29, recordar el seu naixement duent a escena altra vegada la seva obra inaugural: Els ulls del germà etern del Stefan Zweig. El text per si sol ja és una garantia. Una bonica història amb clares reminiscències orientals sobre les conseqüències que té les postres accions però alhora, també la nostra inactivitat. Una petita fàbula amb tota la màgia del conte infantil però dirigida al públic adult. Però no és aquí només on rau l’excel·lència. Cal destacar que la direcció d’Oriol Broggi és magistral. Potser amb una arrencada una mica densa, però que posteriorment poc a poc l’espectador […]