Marc Ribera

Fa temps que des dels diferents espais, associacions i entitats, es reclama teatre per a joves. Fet per joves i adreçat a joves. Un teatre que cobreixi el forat que existeix entre el teatre “adult” i el teatre “familiar” (un gap que no existeix a països com el Regne Unit, on es produeixen propostes de contingut fantàstic adreçades a adults, o amb temàtiques ben adultes, adreçades a ben joves). La Chispa és una d’aquestes propostes que ve a omplir aquest espai. Estrenada dins del Grec 2023 al Teatre Akadèmia, d’entrada, la proposta impressiona. Per arribar a les butaques, cal travessar una fantàstica botiga de còmics, molt acolorida i magníficament dissenyada per Sebastià Brosa que fa volar la imaginació. L’espectacle deixa […]

No passa cada dia que s’estreni, a la nostra ciutat, una comèdia musical en català i de creació pròpia. Això és el que porta fent la companyia Generació de Merda des de fa, gairebé ja, una dècada. Capitanejats per Xavier Morató (text, lletres i direcció) i Gerard Sesé (música i direcció musical), aquest equip ja ha estrenat quatre espectacles que han sacsejat la cartellera musical barcelonina. Generació de merda (primer espectacle, que també donaria nom a la companyia) s’estrenava al 2014 al Teatre Regina, es transferia, dos anys després, al Poliorama, per després anar a l’Eixample Teatre i finalitzar tres anys de funcions al Teatre Gaudí. Carreres semblants han viscut les posteriors produccions: El futbol es així (de gai), Pinta’m […]

Tom Stoppard va aconseguir el primer èxit d’una de les carreres més prolífiques de la dramatúrgia britànica amb Rosencratz i Guilernstern són morts. Una obra que va començar de de forma molt humil al Festival Fringe d’Edinburgh i que arribaria a ser premiada amb els guardons més importants de la dramatúrgia mundial. La proposta pren dos personatges secundaris de la trama de Hamlet i els transforma en protagonistes, imaginant una historia que es desenvolupa al marge de la del príncep danés, heretant els seus esdeveniments principals com a nucli del conflicte, però convidant-nos a presenciar una altra història, que també podria haver estat narrada pel seu autor o viscuda en un espai-temps paral·lel. Una cosa semblant és el que fan […]

Aquest any es celebra el mig centenari de la publicació de Momo per part de Michael Ende. Com moltes grans històries adreçades a públic jove de l’època, la novel·la és una metàfora fascinant sobre l’evolució de la societat cap a models de vida cada cop més pragmàtics, enfocats al consumisme i a l’avaluació econòmica del temps, negligint (com ja s’ha fet, en aquest modern i eficient segle 21) tota activitat que no proporcioni un rendiment o prosperitat econòmica (com l’art, l’ociositat o, fins i tot, el descans). En una línia narrativa que podria comparar-se, en el món de la novel·la adulta, a Huxley o Orwell, la història conté força elements foscos i distòpics que han estat traslladats, amb gran encert, […]

Quanta, quanta guerra adapta la darrera novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i que aborda els horrors de la guerra civil espanyola de la manera més sincera: a través dels ulls d’un jove de quinze anys que encara no ha aixecat, dins del seu subconscient, un mur prou sòlid de filtres, prejudicis i creences que li facin veure la realitat com no és. És així com l’autora ens trasllada el seu relat de la manera més directa i objectiva; fent sòlida la veritat més essencial. La posada en escena va a càrrec dels Farrés Brothers, que despleguen el seu instrumental escènic fent un espectacle on la imatge, l’espai sonor i la titella componen una dramatúrgia visual i poètica, senzilla i […]