Josep Maria Ribaudí i Martí

L’he trobat llarga i penso que l’adaptador (és una novel·la) no ha tingut en compte que per a nosaltres Estònia ens cau molt lluny com a història i com a cultura i, al menys a mi, se m’ha fet difícil seguir els fets i situar-los en cada moment, especialment perquè l’obra va endavant i enrere continuadament. Tampoc m’ha agradat veure les projeccions de les tortures que he trobat excessivament explícites. Hi ha altres maneres de commoure i fins tot horroritzar. No em cal veure com el botxí li separa les cames a la nena per… Els actors tampoc s’han pogut lluir, en la meva opinió, perquè en l’adaptació s’han comés massa errors.

Si perquè fa molts anys vaig veure aquest Lazarillo del Brujo i em va impressionar: text, interpretació, moviment damunt l’escenari… i avui ha passat alguna cosa que ha fet que no funcionés: em temo que Rafael Álvarez no estava en bones condicions. Se’l sentia molt malament i durant 10 minuts s’ha embrancat en un text que l’estiu passat li vaig sentir al Festival de Mèrida en una obra que no era aquesta…Repeteixo, llàstima perquè jo sóc un admirador del Brujo, li he vist coses molt bones i sóc dels que li perdonen les reiteracions com hoy hay nivel i altres dispersions, però repeteixo que avui alguna cosa important ha fallat. Espero que només hagi sigut avui.

… que es van trobar per dinar al restaurant La Camarga i per això l’obra es diu Camargate, en referència al Watergate. Si la intenció del autor era fer una crítica mordaç, crec que no ho ha aconseguit; li ha sortit una cosa més aviat fluixa, amb tocs divertits, però vigilant molt a no traspassar certes línies. M’ha donat la impressió que tota l’estona se l’agafava amb paper de fumar. Els personatges massa estereotipats (l’Alícia de MILF i la Victòria de tia bona amb l’arròs covat). No m’ha convençut; l’he trovat oportunista. Llegiu-ne més.

… que no m’ha agradat. No m’he cregut quasi res, encara no sé si perquè aquests romàntics no són els meus preferits, o per culpa de l’enfocament que hi ha donat la directora Natalia Menéndez, que he trobat banal i amb un munt d’afegits que a mi no m’han aportat res —xarxa, acròbates, coses peludes…—, excepte una escenografia luxosa. Part dels personatges han actuat de manera exagerada; dit clar i català: han fet el ruc, i penso que això ha perjudicat l’obra, ja de per si molt carrinclona —i per favor que ningú s’ofengui—. No podia parar de pensar en Martínez i Pérez fent l’Encarregat de Pinter —del millor dels últims anys— i aquí…

Em sembla que per començar la traducció i després la direcció massa conservadora, que ha llastrat la marxa de l’obra. Precisament Racine no és allò que en diuen la alegria de la huerta i entre una cosa i l’altra l’obra ha quedat lenta i una mica pesada. Penso que la manera d’afrontar la posada en escena ha impedit que els actors, una colla de bons actors s’hagin pogut lluir, com si recitessin el paper sense creure-se’l massa. Llàstima, però vull que quedi clar que només és la meva opinió.