Jordi Iglesias

La música dels anys ’20 marca el ritme d’aquesta història de sexe, amor i drogues plena de personatges sòrdids. No us perdeu l’oportunitat de veure aquesta versió de The Wild Party: una magnífica adaptació al català per part de Roger Batalla, una banda molt solvent de quatre músics, espectaculars coreografies i amb un repartiment de joves intèrprets sobrats de talent entre els quals destaca un immens Xavi Duch. Esperem que aquesta primera producció de The Vocal Factory sigui només el preludi de moltes més. Prepareu-vos per gaudir de tota la màgia de Broadway de ben a prop, tan a prop que podreu sentir les passes i la respiració dels intèrprets en molts moments. Si us agraden els musicals, The Wild […]

Vagi per davant que aquest és un espectacle nou, amb un mirada divertida a aquest temps de pandèmia que ens toca viure a través de la caricatura dels seus protagonistes més mediàtics. Als pocs minuts de començar l’actor ens regala una divertidíssima imitació de Fernando Simón. Però One Man Show també té part d’antologia. Els seguidors de l’artista no li perdonarien sortir del teatre sense la seva dosi de Boris Izaguirre o la Pantoja de Puerto Rico, per exemple, i Carlos Latre ho sap i no els decep quan encara la recta final del show. No es pot negar que Carlos Latre està en plena forma. La seva capacitat de caricaturitzar és inimitable. Es transforma una vegada i una altra… […]

El Circo de los Horrores torna de nou a Barcelona amb el seu darrer espectacle Cabaret Maldito. Concebut com un show de varietats contemporani on es combinen personatges extravagants, provocadores ballarines, impossibles números de circ, bona música i humor irreverent. Una fòrmula que també hem pogut veure en muntatges com The Hole. En aquest cas, més enllà de l’estètica infernal i obscura, destaca una continua interacció amb els espectadors en clau d’humor i provocació que fan que cada funció sigui diferent. Tant Suso Silva com Raúl Massana mostren una capacitat de connectar amb el públic i unes dots d’improvització que ja els agradarien a molts. Cap espectador està segur, especialment a les primeres files que, sense saber ben bé com, […]

M’ho he passat de conya amb la interpretació que fa Josep Julien del gàngster sense nom, protagonista únic d’aquest monòleg de Conor McPherson. La cosa va així: Un home repassa davant del públic els esdeveniments que el van portar a passar uns quants anys a la presó després de dedicar-se a intimidar per encàrrec per a l’home que li acaba fotent la dona. La història és dramàtica i sucosa en detalls, el relat manté la intriga i està ben amanit amb una vinagreta d’anècdotes divertides, personatges pintorescs i reflexions iròniques. Tot plegat resulta plaentment agredolç amb uns quants moments realment divertits. Un conte curt de bon llegir. Ah! Menció especial a la traducció. La clau de tot, però, és la […]

La Laura i l’Steven. Sis anys, vuit ruptures. El text és una revisió en clau d’humor dels desencontres d’aquesta parella. Ella necessita més, ell necessita menys. I així s’ajunten i es separen, una vegada i una altra. Gabriel Beck i Maja Cordonet ens deixen un bon gust de boca amb unes interpretacions fantàstiques. El que fan sobre l’escenari sembla fàcil, però no ho és. Aconsegueixen aquella naturalitat que pocs actors aconsegueixen imprimir als seus personatges. Interpreten amb mesura, interactuen amb naturalitat, es trepitgen les frases contínuament,… aconseguint que ens oblidem que són actors i que estem en un teatre. Això ja ens ho recorda un tercer personatge que actua a mode de narrador el qual permet salts en el temps, […]