Gaudir d’un bon text amb Josep Julien

M’ho he passat de conya amb la interpretació que fa Josep Julien del gàngster sense nom, protagonista únic d’aquest monòleg de Conor McPherson. La cosa va així: Un home repassa davant del públic els esdeveniments que el van portar a passar uns quants anys a la presó després de dedicar-se a intimidar per encàrrec per a l’home que li acaba fotent la dona. La història és dramàtica i sucosa en detalls, el relat manté la intriga i està ben amanit amb una vinagreta d’anècdotes divertides, personatges pintorescs i reflexions iròniques. Tot plegat resulta plaentment agredolç amb uns quants moments realment divertits. Un conte curt de bon llegir. Ah! Menció especial a la traducció.

La clau de tot, però, és la interpretació que en fa Josep Julien. Una senyora interpretació. L’única manera com es pot fer que l’espectador es mantingui atent a la història, en un escenari on no hi passa res, absolutament res. No hi ha acció, tot és narració. Josep Julien ho aconsegueix amb un personatge molt ben construït i que té molt ben interioritzat a dia d’avui, la qual cosa li permet jugar-hi sobre l’escenari d’una manera tan natural com el personatge juga amb un escurandents durant tota l’obra.