Gema Moraleda

A La Calòrica tenen molt clar què és una feina de merda. No només parlem d’aquelles feines poc dignes o amb un sou baix, parlem d’avorriment laboral, de paranys de tota mena, d’aquella incòmoda sensació d’estar atrapat a una roda sobre la qual no tenim cap mena de control… I com que el tema és dur i complicat ells han decidit explicar-lo amb humor i ironia, perquè no cal posar-se seriós per fer bona crítica, ni cal que ens posem a plorar per afrontar els problemes. Amb un ritme excel·lent i unes interpretacions fresques i molt treballades, Sobre el fenòmen de les feines de merda posa sobre la taula diferents exemples que ens sonaran esfereïdorament propers. Una obra per riure […]

Eduardo de Filippo era un enamorat de la seva professió i a L’art de la comèdia ho explica amb el seu inconfusible estil sorneguer, carregat d’humor, ironia i mala bava, però també de tendresa i profundes reflexions. Per la seva part, Lluís Homar aporta una direcció intel·ligent i efectiva que acompanya el text i el vesteix de manera magistral. Sobre un escenari completament buit al principi de la representació, veurem passar tots aquells que són imprescindibles per aixecar el teló cada nit: tècnics i personal de suport, seguits dels actors, és clar. Poques vegades trobem una utilització tan bona dels recursos de la sala gran del Nacional i poques vegades trobem un muntatge que parli tant i tan bé de […]

Jo no he vist la pel·lícula en què es basa aquesta obra ni tampoc cap versió anterior. Vaig anar a la Biblioteca de Catalunya a veure una obra de teatre que m’havia d’explicar una història i vaig marxar amb la sensació que em faltava alguna cosa. Malgrat les interpretacions sempre excel·lents de Clara Segura, Pablo Derqui i Marcia Cisteró vaig trobar que tant el text com la posada en escena eren poc teatrals: foses a negre, escenografia aparatosa, complicada distribució de l’espai escènic, text poc evocador (com pensat per ser recolzat per imatges que, senzillament, no hi eren). Vaig marxar amb la sensació que l’obra estava pensada per als fans de la pel·lícula, aquells que ja tenen un vincle emocional […]

N’esperava més de Joc de miralls, un muntatge molt elogiat aquesta temporada. Vaig trobar que partia d’un text fluix, repetitiu, efectista i ple de trucs. Un text tan fragmentat que només pot recòrrer als monòlegs per caracteritzar els personatges. Tan fragmentat que no acaba ni una escena sinó que les deixa totes obertes quan arriben al clímax. La única cosa que no em va decepcionar, van ser les interpretacions: interessants, amb matisos i molt ben confegides. Una llàstima. Més informació

Assaig obert és una d’aquelles obres que busca jugar una mica amb l’espectador i amb la seva curiositat. A Assaig obert ens convertim en espectadors accidentals de les misèries d’una companyia de teatre plena de secrets que no ho són tant. Amb gran habilitat i ritme, Sergi Manel Alonso signa un muntatge entretingut, divertit, molt personal i ple d’ironia i mala baba. Tot això acompanyat d’un repartiment que traspua energia i entusiasme. Una obra especialment recomanable per als amants del teatre que vulguin saber què passa darrere el teló. Us divertireu. Més informació