David Elfa Novoa

Aterra al Coliseum una proposta plena de ritme que de ben segur farà passar una bona estona al gran públic. Es tracta d’un espectacle de gran format compost, entre d’altres coses, per diferents números independents entre si que combinen dansa urbana, coreografies espectaculars, humor i percussió. En aquest sentit, la diversitat que ofereix fa que el show avanci de forma àgil sense cansar en cap moment a l’espectador, el qual es queda meravellat constantment per la gran habilitat que ofereixen els diferents artistes en escena. I és que aquests exhibeixen una tècnica impecable i aconsegueixen unes coreografies perfectament orquestrades i carregades d’originalitat. A més, l’espectacle destila modernitat en el bon sentit de la paraula, no només en l’aspecte de tractar […]

Poques obres tenen un recorregut com Animals de companyia, la qual ha passat de representar-se als menjadors de cases particulars a poder-la veure a la sala 2 del Club Capitol, plena fins a la bandera. I es que l’obra té l’habilitat d’arribar a tot tipus de públics, tant als que busquen un divertiment àgil com als que prefereixen profunditat temàtica i de personatges, gràcies a les dues vessants que té l’espectacle, les quals sacsegen a l’espectador quan es produeix el canvi sobtat de la comèdia a la part més dramàtica, com succeeix a la vida real. No obstant, personalment, m’atreu més la segona part de l’obra, arribant al punt que m’agradaria saber més coses d’aquells personatges ben dibuixats per l’autora […]

Farà gairebé uns deu anys vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta obra al Teatre Borràs i vaig guardar un molt bon record d’ella. De fet, avui encara tenia present que es tractava d’una obra molt divertida i original i, sens dubte, anys després, m’ho ha tornat a semblar. En aquesta ocasió, l’obra es representa al Teatre Condal i tornen a repetir part de l’equip artístic i el director, però per les característiques del propi espectacle, no es tracta d’una simple repetició del que ja es va veure llavors, ja que cada funció és diferent una de l’altra. Així, l’improvització és fonamental en aquesta, ja que requereix de la participació del públic, sent aquest qui decideix el final de l’obra. Per […]

Al llarg d’aquest primer trimestre teatral, el Lliure de Montjuïc ens està oferint obres de fora de casa nostra, les quals són una autèntica delícia. En aquesta ocasió, Kamikaze Producciones ens porta un versió lliure del Misàntrop de Molière, un clàssic amb un contingut fascinant i reflexiu que ben podria ser un classe magistral d’una facultat de psicologia o filosofia. De fet, Miguel del Arco situa el text en l’actualitat sense perdre la seva força i reforçant encara més la identificació de l’espectador en els personatges. En aquest sentit, l’obra és un mirall de la societat en la que, malauradament, ens veiem reflectits en moltes de les situacions mostrades, a on la lluita per la sinceritat del protagonista ens pot […]

Després de l’èxit de La familia irreal, era qüestió de temps que el televisiu equip de Polònia tornés als escenaris teatrals. En aquesta ocasió, ho fa utilitzant directament la seva pròpia marca i explotant un tema de rabiosa actualitat, com ens tenen acostumats. Així, presenciem una visió satírica de la vida política i social de casa nostra, tot utilizant números músicals i escenes en clau de vodevil, que formen part d’una única trama ben definida. En aquesta ocasió, fan un homenatge a grans clàssics del gènere musical, tot adaptant per la història temes de Els miserables, Jesucrist Superstar o Mar i cel, per exemple. De fet, la història creada funciona i la majoria de les cançons encaixen perfectament en ella. […]