David Elfa Novoa

L’amor i el desamor són dues constants al llarg de tota la vida i, com no, també ho són en el teatre i en moltes de les altres disciplines artístiques. En aquesta ocasió, Kamikaze producciones, ens porta una obra sobre l’amor ferit i l’amor esvaït, els quals es van donant mentre es produeix una batalla dialèctica, interna i externa provocada per la mateixa situació. Així, Pascal Rambert ens presenta un text intens i molt dur des del seu inici, en el que el to es manté al màxim durant les dues hores que dura la funció. Un exercici físic i verbal que no deixa respirar als seus actors des de que surten a escena cridant fins que s’apaguen els llums. […]

La filosofia i la política són dues de les grans herències de l’Antiga Grècia a partir de les quals va néixer la democràcia, un sistema que ha resultat molt útil per a la convivència social, però que des del principi ha presentat les seves imperfeccions. De fet, a l’actualitat, per una banda sembla que la societat no hagi après dels errors comesos al llarg de la història i, per l’altra, algunes persones s’aprofiten d’aquestes fisures per amparar-se en el propi concepte de democràcia i aconseguir així més poder, defensant-se en el seu marc teòric com si d’un escut es tractés per tal de treure profit. En aquest sentit, Mario Gas i Alberto Iglesias signen un text que ens situa en […]

La Compagnie Adrien M / Claire B ens ofereix un d’aquells espectacles que impacten a la retina de l’espectador, el qual presencia diversos poemes visuals i jocs de moviments en els quals es fusiona la virtualitat amb la realitat. Així, ens trobem amb un escenari despullat que s’anirà omplint del tot gràcies a la tecnologia digital, la qual impactarà principalment sobre tot el terra de l’escenari i en la paret del fons, creant una sensació de dimensionalitat que es reforçarà encara més gràcies a una altra pantalla darrera del mateix fons. En aquest sentit, il·luminació i virtualitat es fusionen per crear una il·lusió òptica en la qual creix del res un món nou que en veritat no existeix, però que […]

L’exitosa producció dirigida per Julio Manrique que es va veure l’any passat al Teatre Romea dins del Festival Grec ha tornat a la cartellera fent les delícies dels que la van gaudir en el seu moment i dels que se la van perdre duent-se les mans al cap, com un servidor. Es tracta d’una obra amb una posada en escena brillant, la qual té un ritme picat gràcies al dinamisme aportat des de la direcció i també a l’enginy de Patrick Marber, que utilitza el recurs de simultaniejar escenes de forma satisfactòria. De fet, el ritme i l’execució de la primera part recorda al d’un vodevil, malgrat estar molt lluny conceptualment d’aquest gènere, però sí que les entrades i sortides […]

Sol Picó ha aconseguit penjar el cartell d’entrades exhaurides del seu nou espectacle en les tres funcions que ha realitzat al Grec. En aquest sentit, es pot dir que la ballarina nascuda a Alcoi té poder de convocatòria entre el públic barceloní i, sens dubte, aixeca expectació cada cop que presenta les seves propostes. En aquesta ocasió, la també directora de l’espectacle posa l’atenció sobre les dones i les vivències que aquestes tenen en el si de les diferents cultures d’arreu del món, les quals estan tan allunyades entre si en els seus enfocaments com properes en essència. La posada en escena de l’espectacle va més enllà de la coreografia i té un dels seus pilars en la mateixa escenografia. […]