L’Antiga Grècia o l’època actual?

Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano

Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano
18/07/2015

La filosofia i la política són dues de les grans herències de l’Antiga Grècia a partir de les quals va néixer la democràcia, un sistema que ha resultat molt útil per a la convivència social, però que des del principi ha presentat les seves imperfeccions. De fet, a l’actualitat, per una banda sembla que la societat no hagi après dels errors comesos al llarg de la història i, per l’altra, algunes persones s’aprofiten d’aquestes fisures per amparar-se en el propi concepte de democràcia i aconseguir així més poder, defensant-se en el seu marc teòric com si d’un escut es tractés per tal de treure profit. En aquest sentit, Mario Gas i Alberto Iglesias signen un text que ens situa en el judici que va sentenciar a mort a Sòcrates, una de les figures cabdals de la història, el qual serveix per aprofundir en el concepte i utilització del sistema democràtic i en el propi pensament del filòsof, tot fent-nos partíceps d’aquest gràcies al diàleg directe que hi ha amb l’espectador. Així, evidenciem com allò que ens expliquen que va succeir fa segles no és molt diferent de successos que es produeixen dins de la nostra societat. D’altra banda, podem dir que es tracta d’un text que desenvolupa amb encert les idees proposades, dotant d’una estructura sòlida a la seva narració. D’aquesta manera, els autors aconsegueixen que el discurs vagi més enllà d’unes paraules recitades, creant escenes que aconsegueixen que l’atenció de l’espectador sigui constant i dotant a l’obra d’elements dramatúrgics propis del periode en el qual s’emmarca, tot i que conferint-li al mateix temps una visió contemporània.

A més, la direcció de Gas és àgil i explora diverses formes d’exposició, les quals es fusionen amb una coreografia adient que busca l’harmonia i que alhora dóna vida al muntatge. Per la seva part, els actors aconsegueixen fer arribar amb força el discurs, oferint unes interpretacions a l’alçada del muntatge i integrant-se perfectament amb una escenografia de to clàssic, però que alhora té un aire modern, i que s’agermana amb la il·luminació, aconseguint tot plegat una atmosfera de caire personal pel muntatge.

← Tornar a Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano

Enllaç copiat!