Blanca Tolsá

Eulàlia Bergadà Serra, ballarina i coreògrafa mallorquina formada a Barcelona, ens va presentar anit la seva nova creació. Va ser la guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2015 i és per això que ens va delectar amb “Gold Dust Rush “, dins del Grec Festival. En aquesta ocasió ens vol oferir un viatge que gira entorn al concepte del deliri. Quatre intèrprets, inclosa la mateixa coreògrafa, adoren una columna formada per aurèoles de llum. Al meu entendre fa referència a allò diví, allò que ascendeix. Quasi totes els accions són desenvolupades al voltant d’aquesta columna central. Els intèrprets es submergeixen en un transcurs d’estats contraposats, fins al punt que la bogeria els condueix a obeir “la paraula […]

Només entrar a l’amfiteatre del Grec s’intuïa que estàvem a punt de presenciar un espectacle de qualitat, en veure l’aconseguida ambientació. La plaça d’un poble molt rural, amb els seus fardells de palla envoltats de rústiques barraques, les caixes de fruita d’un mercat, i en una cantonada un grup de músics tocant melodies tradicionals jueves klezmer (la Cacophonic GLAT Kosher Orkestar). D’aquest ambient es dedueix que la trama tracta de celebracions populars. I és que aquesta obra va ser una veritable celebració, omplint al públic de contagioses rialles, en gran part gràcies a la tosca interacció del “boig del poble” (Adrian Schavarzstein, responsable també de la direcció i idea original) amb el públic, fent gala d’una excel·lent interpretació. A l’inici […]

Alonzo King Lines Ballet ens va delectar ahir a la nit amb una tècnica clàssica plena de bellesa i subtilesa d’alt nivell. La composició coreogràfica en si mateixa no destacava per bona o original. Però per altra banda, vam poder experimentar com la pura tècnica, executada d’una manera sublim, pot arribar a commoure; també gràcies a l’excel·lent interpretació dels ballarins i ballarines. Dues parts. A la primera observem exercicis de pas a dos, parts grupals i solos, que interpreten durant una hora músiques sagrades de tradició jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana. Son defensades amb una musicalitat i un lirisme corporal de gran expresió. Finalitza amb un quintet de quatre nois i una noia, on ella és portejada en tot […]

Una coreografia solemne amb tocs sobtats d’humor, amb els quals no vaig simpatitzar en absolut ; però es perdona per la claredat de l’acció. I és així com definiria aquesta coreografia : d’una claredat i neteja sorprenent. Una sincronització audaç de la virtuosa bailaora Stéphanie Fuster amb el cantaor Alberto García i el guitarrista José Sánchez. Molt ben defensada. És evident la influència del flamenc, però no es portat a un terreny convencional. Moviments col·locats espacialment amb un sentit, dotant-los de presència i significat, tot i ser molts lents i pausats; posseeix un bon ritme. Es pot apreciar una poètica durant el transcurs de l’obra, on aconsegueix submergir l’espectador i mantenir-lo partícip constantment. Recomanable per a amants de l’art contemplatiu, […]