Bàrbara Martín

Falaise significa penya-segat. Baró d’Evel porta 19 anys obrint les portes del seu imaginari amb una transparència que espanta. Arriscats i amb una posada en escena que boireja i s’infiltra al teu cap amb la primera respiració lenta de Guillermo Weickert. Falaise és un viatge a 160 kilòmetres per hora entre penya-segats i sense cinturó. De tant en tant s’atura i pots veure el paisatge. I veus a 8 intèrprets que es mouen en esbart amb un control de grup insistent i emocionant que deixa entreveure la feina de Mal Pelo. Gairebé dues hores de salts al buit, de bellesa reposada, de preguntes sense resposta, de música que sona lluny i algú la balla. De pintures antigues i abraçades eternes. […]

Clarament “Autónomos, el musical!” no és un espectacle que et deixa indiferent i si a més a més ets autònom, igual fins i tot aprens o desaprens alguna cosa. Amb un fil argumental que exemplifica una problemàtica recurrent i actual ens endinsem en un món de traves i complicacions que mostra les aventures catàrtiques que han de fer els autònoms per sobreviure. El Pekín Exprés dels treballadors per compte propi. Fins i tot, els protagonistes s’atreveixen a aprofundir també en les relacions personals (amb un joc interpretatiu brutal de la mà de l’Andreu Rami) que es poden veure afectades per totes aquestes demandes socials que ens obliguen sovint a comprometre’ns amb els altres. L’Alex Martínez aconsegueix al minut 1 que […]

Arriscada i futurista arriba Turandot al Liceu acompanyada d’una escenografia trencadora i un centenar de coristes i figuració que acompanyen a Turandot per tot un univers de realitat virtual. Franc Aleu ens convida a un tsunami tecnològic que en un primer moment costa d’integrar a l’imaginari de qualsevol consumista d’òpera tradicional, però que al segon acte ens atrapa amb la fragilitat dels personatges, l’elegància del repartiment i la increïble direcció musical de Josep Pons. Ben jugada la infantilització dels enigmes que conviden a l’espectador a gaudir d’una part més respirada i humorística del Turandot, però em segueixo quedant amb la delicadesa i estil quixotesc que et fa vibrar quan vas a la òpera a veure un clàssic. Sona Nessun Dorma […]

Torna Guillem Albà amb Calma!, un espectacle multidisciplinari que combina clown, música i veu, manipulació d’objectes, ombres, moviment i titelles. Amb Calma! fem un viatge visual als seus inicis més minimalistes, amb una posada en escena modesta i senzilla que amb un molt ben trobat joc de llums i una precisió de moviments, ens fa entrar ràpidament a l’aventura. Hi ha petites pinzellades que semblen un gest de complicitat als que recordem Sketchofrenia, el seu primer espectacle de clown creat al 2007. Una aventura íntima i profundament còmica sobre com fem ús del nostre temps i de quina manera ens transforma fins al punt de no necessitar res més que un mateix. Una revolució poètica que convida a mirar-nos des […]

Jacob Gómez, Martina Rocosa, Alexa Moya, Carlos Roncero i Blanca Tolsá defensen amb una partitura repetitiva i milimetrada el món d’una Raquel Klein transgresora que juga amb la paciència i la urgència de l’espectador. Acompanyades de l’Adrià Juan i Albert Tarrats amb el disseny i execució de l’acompanyament sonor, Wu Wei oscil.la d’una banda a l’altre de l’escenari amb precisió acurada i amb una porta entreoberta a observar una mica més enllà. Què fem quan no fem res? El temps passa de la mateixa manera davant la immovilitat i Wu Wei sembla un cercle que no saps quan acaba i quan comença. Busco el significat de “Wu Wei” i trobo això: “las plantas crecen por wu wei, es decir, no […]