Andreu Rami

Si t’acostes a la Trattoria Mirandolina, la patrona t’aguditzarà els sentits. Vista, oïda, tacte, olfacte, gust… tots ells entren en joc la fantàstica adaptació de la comèdia L’hostalera de Carlo Goldoni que proposa La Perla 29 amb Pau Carrió a les regnes. Oblida’t de la Biblioteca de Catalunya. El cartell inspirat en La Dolce Vita de Federico Fellini fa sospitar que et prepares per un viatge en el temps, a la Itàlia dels 60, i la sospita esdevé realitat quan comproves com el pati de butaques de la nau gòtica ha deixat pas a una terrassa exterior amb taules parades per sopar. Ja no hi ha espectadors, només hostes i companys de taula amb qui compartir riures, complicitats, vi i […]

Divertidíssima versió teatral de Some Like It Hot de Billy Wilder (aquí tots la coneixem per Con faldas y a lo loco) que es marquen 15 actors i ballarins i un conjunt de jazz en directe al Teatre de l’Eixample. El muntatge es va estrenar la passada temporada al Teatre Gaudí i va exhaurir localitats en una volada, i no és per menys: es basa en un guió que és un clàssic de les comèdies musicals, les coreografies de Laura Olivella et transporten directament a Broadway, i els actors/actrius, en especial els tres protagonistes (Bealia Guerra, Rubén Yuste i el camaleònic Xavi Duch), estan fantàstics. Sugar és una de les millors propostes musicals de la ciutat: és un musical immens […]

La guerra, tan horrible, tan intensa, genera addicció. Ho admeten tots aquells qui l’han viscut des d’una vessant professional, siguin militars, periodistes o fotògrafs. Bentornats (si tornen) els reconeixen com a valents herois que es juguen la vida per explicar-nos les desgràcies alienes, i és clar, no tornen a veure amb els mateixos ulls la vida frívola i banal del primer món, on els principals problemes es desplacen a petits conflictes familiars o a la compra d’un sabó del body shop. A La Treva, Clara Segura interpreta la Sarah, una fotoperiodista ferida per l’esclat d’una bomba a l’Irak. Plena de cicatrius a la cara i a l’ànima, intentarà fer una vida “normal” junt amb el seu xicot, en James (David […]

Tres artistassos que hibriden música, teatre gestual i circ em van deixar en shock de plaer ahir al vespre. Després de 50 intensos minuts, vaig sortir del Condal completament yonki de Be God Is. Vaig riure, vaig flipar (especialment amb les filigranes corporals impossibles d’Oriol Pla), em vaig sorprendre i vaig gaudir a més no poder. Be god is és una d’aquelles petites perles teatrals, nascuda de la mà d’una jove companyia (Espai Dual) amb un talent i una imaginació desbordant. Ha fet ruta per sales petites i ciutats catalanes, però és tan al·lucinant que mereix una temporada com Déu mana per a què no se la perdi ningú: nens, adults, guiris o catalans amb barretina. Bravo, bravo, bravo!

André y Dorine és un espectacle representat sense paraules i que et deixa clavat a la butaca, remogut, sense paraules. Probablement és dels millors espectacles que he vist en els darrers anys. Connecta amb les emocions més profundes i t’ensenya amb una tendresa infinita la persistència de l’amor malgrat infortunis del destí, com ara és l’alzheimer, que arriba per trastocar-ho tot. La feina actoral és meravellosa, les màscares són encertadíssimes i el tractament de la malaltia és d’una sensibilitat magistral. Aneu-hi, de debò.