Aleix Bonet-Ragel

Que bonic és veure com la cultura té diverses representacions. Encara és més bonic quan aquestes manifestacions es barregen en una dansa meravellosa a l’Àtic del Tantarantana. El text de Carme Riera és recitat i interpretat de la forma més poètica possible. És ben bé una altra manera de llegir el llibre de l’autora mallorquina, com si es tractés d’un conta-contes. Un recital teatral acompanyat d’uns diàlegs creats per encaixar dins la novel·la. A més, amb el punt afegit que en tota la fitxa tècnica no hi apareix cap nom masculí. Demostrant, una vegada més, el poder femení i la potència de tot l’elenc. La proposta de Laia Pujol i Maria Ten que pren forma gràcies a Rafaela Rivas, Gina […]

Tots sabem que un visita a un edifici públic per fer qualsevol mena de gestió burocràtica requereix mínim tot el matí, sense sumar-li les disputes i els speech que hauràs de fer si et trobes amb una funcionària amb poques ganes de treballar. Dins d’aquest edifici les coses es van complicant. Fins al punt que mai ningú li agradaria viure una situació com la que veu el periodista que va a cobrir la suposada fi del món. Un text carregat de filosofia, creença, pensaments i suggestions. Dafnis Balduz i Agnès Busquets comencen un partit de tenis, un estira i arronsa, que farà volar la ment de l’espectador. Una trobada on les mirades i les expressions facials prenen importància i, gràcies […]

Que la vida és una metàfora tots ho sabem. Que rere les pantalles i les xarxes socials la vida té una altra cara i ens amaguem de la realitat, també. El que no tothom sap és amb qui compartir la vida que ens ha tocat. És cert que hi ha qui s’ha equivocat i hi ha qui ni tan sols ho ha intentat. Què passaria si aquestes dues persones es troben? Quan la vida et dóna una segona oportunitat has de tenir les coses clares. No és el cas del Dani ni la Laura que compartiran una nit d’arguments i convertiran als espectadors en públic d’un match point d’un partit de tenis. Quan l’espai acompanya, les llums t’abracen i el […]

Què podria anar malament d’un cap de setmana per desconnectar de tres amics a una casa rural? Tot fa pensar que passaran uns grans dies i podran reforçar el vincle entre ells. A poc a poc van sortint els pensaments i les actituds més amagades de cadascun i mostren la seva cara més fosca. De la mateixa manera que es va enfosquint el dia i l’interior de la casa es va tenyint de la llum de l’escletxa de la paret. L’espectacle ens presenta a tres personatges molt meticulosos, amb les seves rutines marcades i que s’irriten fàcilment quan es trenquen. Fet indispensable pel transcurs de l’obra. En un muntatge on els salts temporals estan més presents que mai, els tres […]

Normalment associem el color vermell al perill, a estar en alerta. Al llarg de la història, la societat ha hagut de vincular colors amb emocions i sensacions. Guillem Albà salta sobre l’escenari del Victòria per canviar aquesta concepció, per passar de connotacions negatives del vermell a visualitzar-lo d’una forma més divertida, més enèrgica. Tot el contrari al perill. Guillem Albà és la personificació d’aquelles ganes interiors que tenim tots d’anar de festa major. El vilanoví presenta un seguit de números còmics i de clown passant per tots els estils d’humor; des de l’absurd, el satíric i el grotesc. Sigui com sigui, l’actor es posa el públic a la butxaca i crea el que es coneix com a humor connectiu entre […]