Voca People

Quan un està assegut al Teatre Victoria, a punt que comenci la funció, escolta una frase que diu: “absolutament tot so que van a escoltar avui està cantat”. Al cap d'una mica de començar, costa creure que aquesta frase sigui veritat! Els Voca People són unes autèntiques maquines de generar melodies i ritme a través dels seus barítons, tenors, mezzos i sopranos, i repassant des de guitarres, violins, veus …i fins a scratching! De fet, els duels de ‘beat-box’ dels seus líders són del millor de l'obra, senzillament per alucinar.

A més, és inevitable parar de riure veient-los. La seva actuació és propera i tendra, i alhora està carregada de situacions còmiques, amb un sabor molt ‘clown’ i d'una plàstica visual exquisida (no us perdeu la imatge de la ‘evolució de l'ésser humà’). A més, aquests extraterrestres no dubten a baixar de l'escenari i ajudar-se dels terrícolas per continuar produint música; és una obra molt participativa.

“La música és vida, i la vida és música“. Est és el senzillíssim eslògan d'aquests artistes. Un lema que lluny de ser una obvietat, està carregat de sentit en el musical. I és que la música omple de ritme i energia, i és precisament l'especialitat dels Voca People. Sens dubte, un surt també ple de vida, ritme i alegria després de veure aquest musical treatralment entranyable i musicalment excel·lent.

Els simpàtics aliens del planeta Voca arriben a la Terra per regalar-nos amb la seva música i els seus sons i recarregar la bateria de la seva nau espacial per poder tornar al seu planeta, situat en algun punt llunyà per darrera del Sol (!).

Recorden aquells discos recopilació anomenats Boom 2, 3, 4… 5 (El disco de los éxitos) que recollien algunes de les cançons més punxades a les radiofòrmules i incloïen també un medley on s’empastaven tots els temes amb un beatbox que aconseguia fer-ho sonar tot igual? Doncs bé: això és l’espectacle dels Voca People.

Unes veus prodigioses, les d’aquests aliens, que interpreten un interminable popurri a capella de melodies que repassen des de bandes sonores del cinema de tots els temps fins a moments cèlebres d’òperes i altres peces clàssiques, passant per tots els èxits del pop i del rock internacional de tots els temps, amb temes de mig minut de durada i algun dolorós sacrilegi.

El problema més greu és que s’intenta cosir tot amb un fil argumental una mica penós que transforma l’espectacle en una mena de show ‘Cruceros Grimaldi’. Personalment, hagués preferit sentir el medley amb els intèrprets asseguts a una cadira, i no haver d’assistir a un espectacle de circ infantil on es demana l’aplaudiment del públic a cada gag (unes dues vegades per minut). El públic, el dia de l’estrena, no obstant, profundament entregat a la causa.

Una proposta que podria ser un excel·lent espectacle per als més petits, recomanat, en aquest cas (ja que la proposta és en horari adult), per a públics de cor generós, amants de comparses i festes majors. No recomanat per a espectadors que vagin al teatre amb alguna mena d’inquietud espiritual, intel·lectual o que practiquin una adoració especial per la música profana.