El principi d’Arquimedes - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Ha arribat el dia que els “Cavallets de mar”, el grup infantil de natació, comencin a nedar sense bombolla. Aquest moment crucial per als més petits de la piscina és el desencadenant perquè surtin a la superfície sospites, dubtes i temors. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat la negativa a llançar-se a l’aigua d’un dels nens, que no vol fer-ho perquè està espantat. En Jordi assegura que ha actuat amb tacte i que no l’ha renyat ni espantat. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil·litzar-lo, l’hagi abraçat i li hagi fet un petó.

El Principi d’Arquimedes és una obra que obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.

Idioma:
Català

Sinopsi

El Principi d’Arquimedes és una obra que obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 3

Jordi Iglesias
Teatre Barcelona

Una magnífica peça de teatre empàtic

Aquesta obra, com la vida, està farcida de malentesos, desconfiances i suspicàcies... Diàlegs ben travats ens mostren la inseguretat que senten els personatges i les seves pors... la por de l'acusat, la del company, la de la responsable, la del pare. Alienats per aquestes emocions, tots utilitzen l'atac com la millor defensa. Tot plegat transcorre en la claustrofòbia d'un vestuari de piscina que només li falta l'olor a clor. Una peça que ens posa davant del mirall a nivell individual i col·lectiu. A mesura que se succeeixen les escenes, l'espectador empatitza amb tots els personatges i queda amarat per l'ambivalència perquè el comportament dels quatre personatges és tan punible com justificable, perquè sabem que tots ells tenen por i desitgen seguretat, encara que sigui a costa dels demés. Si no existeix l'etiqueta de teatre empàtic, algú l'haurà de crear.

27/06/2013
Gus Bas
Teatre Barcelona

I tu, què faries?

Efectivament, coincideixo amb Josep Maria Miró, autor i director de El Principi d’Arquímedes, no fem teatre per donar respostes, sinó per obrir preguntes. El teatre que alliçona és avorrit (de burro) i hauria d'estar prohibit, ja intenten alliçonar-nos en massa espais. El teatre ha d'alliberar, ha de moure i remoure, ha de despertar consciències, ha de transformar. El secret està en encertar les preguntes, en atrapar el públic i aconseguir que s'identifiqui, que comparteixi el viatge, el recorregut que l'equip ha fet (i fa) per arribar a regalar-nos un espectacle de qualitat. Però aquest regal és autèntic si l'equip està compromès amb allò que fa, no només amb la seva professió, sinó també amb la societat en què viu i, sobretot, amb les preguntes. Qualsevol podria trobar-se en la situació de la directora, del company, del pare, i d'en Jordi. Gràcies a tot l'equip per aquest regal.

05/05/2013
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Qüestió de principis

El principi de tot bon espectacle és per a mi una història que s'aguanti, que m'interessi. Després s'hi afegeix tota la resta: actors competents, direcció encertada, escenografia adequada, etc. L’última de l'autor i director Josep Maria Miró ho té tot, i la cosa no era pas fàcil perquè jugar amb temes delicats (en aquest cas la pederàstia) sempre obliga a saltar tòpics i esculls diversos. El resultat és brillant, amb interpretacions de primer nivell (que bona és Roser Batalla!) i un text que convida a reflexionar i a fer la xerrada un cop surts de la sala. Molt de teatre, amb molt pocs elements. Un èxit.

04/05/2013

Deixa la teva opinió