Sol Picó inunda La Beckett de dansa, lluentons i moltes plomes

Rubén Garcia Espelta

Sol Picó, una de les coreògrafes i ballarines més heterodoxes i reconegudes de l’escena contemporània, recupera de l’11 al 28 de novembre a la Sala Beckett: Malditas Plumas. L’espectacle s’inspira en les revistes i els cabarets del Paral·lel dels anys 20 per explicar-nos la història d’una vedette en hores baixes, protagonista d’una de les èpoques més daurades d’aquesta popular avinguda de la ciutat.

Aquest personatge, en un moment de la seva vida, se n’adona que no ha complert els seus somnis“, comenta Picó sobre aquesta espectacle que bascula entre realitat i ficció, entre la bogeria i decadència: “Tenia molta ganes de parlar del món de les vedettes i de les coristes, tan imporant a casa nostra. Són figures que aglutinen decadència i món interior molt interessant”.

L’obra juga amb la transformació, la interacció del públic i l’espontaneïtat. I, com a novetat, Sol Picó no tan sols ha coreografiat l’espectacle i n’és la ballarina, sinó que també hi canta i parla. “Ha estat un repte potent enfrontar-me a textos fets per una altra persona, a partir de moltes converses; un treball d’investigació potent el fet d’incorporar la paraula al moviment constantment”, explica la coreògrafa d’Alacant.

Com a còmplices de la proposta, Sol Picó ha comptat amb grans noms començant per Carme Portaceli, com assessora de la part actoral; l’escenògraf Joan Manrique, col·laborador habitual de Picó; l’escriptora Cristina Morales, Premi Nacional de Narrativa; el col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina; amb de dos compositors acostumats a treballar amb el cos i el moviment, Aurora Bauzà i Pere Jou; o fins i tot el Mag Lari.

Sol Picó, 20 anys com un referent de la dansa nacional

Sol Picó (Alcoi, 1967) és una ballarina i coreògrafa de dansa contemporània valenciana que va estudiar dansa espanyola i clàssica entre Alacant i Barcelona sota la direcció, entre d’altres, de Cesc Gelabert, Ramon Oller o Andreu Bresca.

Després de passar per París inicià la seva activitat com a ballarina a la companyia teatral La Cassola a Alcoi, passant per diverses companyies fins a fundar la Companyia Sol Picó l’any 1993, amb la qual ha desenvolupat la seva carrera com a ballarina i coreògrafa de dansa contemporània.

Trobo la inspiració per crear a la vida diària, tot em causa curiositat i és possible punt de partida per a una primera improvisació: temes com el gènere, la immigració, el fracàs, el poder o experiències humanes com la por, l’amor i el desamor“, explica ella mateixa.

Sol Picó Cia. de Dansa és una de les companyies catalanes més guardonades del nostre país. Entre la vintena de guardons que ha rebut, destaquen el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, 7 Premis Max, 3 Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Premi FAD Sebastià Gasch 2009 per l’espectacle El llac de les mosques o el Premi Teatre Barcelona 2020 al Millor Espectacle de Dansa per Animal de séquia.

Més informació, entrades i imatges a:

Escrit per
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!