Tots recordem o anhelem recordar. Sigui una anècdota trivial, una informació del dia o una vivència cabdal, recordar constitueix una activitat tan quotidiana com inconscient. La Cia. Agnès Balfegó presenta al Festival Grec Records i Ficcions, una peça coreogràfica i d’experimentació escènica que aprofundeix en la buidor de l’oblit.
“Sempre que recordem, inventem. L’obra neix de la necessitat de veure quins són els mecanismes del cos per recordar i de la ment per crear”, explica Agnès Balfegó, directora i coreògrafa de la peça. D’aquí el títol de la proposta, que posa l’èmfasi en el record com a acte creatiu.
Després dels solos Eixos (2021) i Brindis (2025), a més de peces col·laboratives al Certamen Coreográfico de Madrid, al Santa Mònica i al Festival 15m2, Balfegó fa el salt amb Records i Ficcions. Es tracta de la primera peça llarga de sala de l’artista. L’obra es podrà veure a l’Antic Teatre del 23 al 26 de juliol.
“Hi ha bastant d’autoficció des de l’absurd”,
“Hi ha bastant d’autoficció des de l’absurd”, relata la coreògrafa. La malaltia del pare i una crisi personal de l’artista la duen a crear una peça on l’autoficció, la dansa i la performance s’entrellacen. La nit és el nexe d’unió entre el record i l’oblit. Balfegó, juntament amb el ballarí i coreògraf Albert Barros, amb qui es coneix des de fa sis anys, intenta reconstruir el que va passar en una nit de festa: “El material neix d’una nit amb l’Albert en un descampat. És un exercici de metàfora des del més absurd i profund, on la paraula entra per confondre”.
Dues persones exploren la memòria com un arxiu inestable i, sobretot, creador de fragments de vida marcats pel surrealisme, la ironia i la improvisació: “Treballo amb la improvisació des d’un marc molt definit. L’obra parteix de la necessitat de mirar al passat, contraposada amb la crisi personal que volia oblidar, però des del present més viu. Hi ha coreografia, part improvisada i teatre físic”. La peça, de 55 minuts, combina les arts del moviment i el teatre de gest per explorar la petjada que deixen els records, i també la seva absència, en el propi cos i en el dels altres.
La proposta manté un diàleg amb el cos i deixa un ampli marge per a la imaginació i el surrealisme. Més enllà d’aprofundir en el record, també el crea: “La peça és posar l’espectador dins d’una escena i crear un record col·lectiu. Pensar l’espai com a lloc de construcció col·lectiva”. Un espai on la Cia. Agnès Balfegó Brull viu el record des de l’oblit necessari per crear, des del lloc on, cada vegada que algú intenta recordar, s’adona que ha tornat a començar: una nova ficció.
Més informació, imatges i entrades a:
