GREC 2025

L’impuls necessari

El coreògraf Christos Papadopoulos arriba al Mercat de les Flors, els dies 12 i 13 de juliol, amb 'My Fierce Ignorant Step'

El ballarí i coreògraf grec Christos Papadopoulos s’ha anat obrint pas entre els més destacables de l’actual escena contemporània, a partir del minimalisme, el gest matemàtic i la construcció d’espais imaginaris plenament d’acord amb la foscor dels nostres temps. Aquesta potser serà la primera sorpresa en el seu retorn a Barcelona: ho fa amb una peça lluminosa i, en cert sentit, optimista, al voltant del valor que tenen les primeres passes. Una qüestió exemplificada amb la mateixa dansa —no caldrà explicar-ho aquí— on és determinant el primer impuls, com també ho és en qualsevol de les activitats humanes.

Christos Papadopoulos

És, de totes maneres, des de la música que es desenvolupa la nova coreografia, estrenada el maig passat, amb el compositor Kornilios Selamsis al timó de la producció des del primer moment i l’acompanyament del dramaturg Alexandros Mistriotis. Un pas darrere l’altre ordena una cançó, des del moment inicial. I és en aquesta línia que My Fierce Ignorant Step es converteix en un cant a la vida, perquè confirma el sentit, la pertinença i la necessitat del moviment.

Efectivament, l’obra de Papadopoulos és una celebració. Però, sobretot, a la creació. Amb un elenc de deu ballarins, veus i cossos ressonen per l’escenari i transformen des de la intervenció grupal. Són intèrprets que respiren a l’uníson, compassats, en un ritme sincrònic. Transcendeixen la corporalitat de cadascú per esdevenir sonoritat: instruments diversos d’una melodia universal. Una simfonia que s’edifica des de l’amor incondicional a l’ésser voluble i present, alhora.

I sempre emmirallat en la dansa, en tant que art de la fugacitat. Amb la paradoxa de l’eufòria que es genera quan s’esdevé l’encontre entre diferents. Aquesta és la base de l’acció ballada: preciosista, irremeiablement extàtica, que mou les seves coreografies. És la manera com la meravella de sentir-se viu es transforma en malenconia per la seva finitud. Una experiència fàcil d’entendre que promet arrossegar d’emotivitat el públic del Grec 2025.

Un optimisme radical com a constatació de l’impuls que necessita una humanitat enfosquida.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Jordi-Sora

Professor i crític de dansa. Autor del bloc especialitzat en crítica de dansa contemporània escena de la memòria. Format en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències de l’Educació. Col·laborador habitual de les revistes Susy Q, Temps de les Arts i Teatre Barcelona.

Articles relacionats
Ariadna Gil encarna a Maria Magdalena

Ariadna Gil encarna a Maria Magdalena

El Teatre Nacional de Catalunya estrena a la Sala Gran Maria Magdalena, una proposta escènica dirigida per Carme Portaceli que qüestiona un dels relats més arrelats de la tradició judeocristiana: […]

Una casa, dues dones i molta por

Una casa, dues dones i molta por

Fer por al teatre és, per a molts, una missió impossible. Sergi Belbel ho sap i, precisament per això, ho torna a intentar després d’experiències com Turisme rural. El dramaturg […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit