A Internet, en un CD ‘parlamentari’ i ara a l’escenari. La conversa entre Alícia Sánchez Camacho i Victòria Álvarez a La Carmarga arriba al teatre amb la companyia Teatro de Cerca.
- «Jordi Pujol Ferrusola lliura al Parlament la conversa sencera de La Camarga»
- «CiU vol còpia del CD de La Camarga que Jordi Pujol Ferrusola va lliurar al Parlament»
- «Quim Arrufat ha assegurat que el CD té la mateixa durada que la conversa que es pot trobar a Internet»
- «El CD de La Camarga es tractarà en una comissió secreta al Parlament»
La conversa entre Alícia Sanchez-Camacho i Victòria Álvarez el juliol de 2010 al restaurant La Camarga segueix omplint pàgines i titulars de la premsa dia rere dia. Tot i que el cas Método 3 va esclatar el febrer de 2013, quan es va conèixer l’existència de la gravació, la compareixença dels Pujol a la Comissió d’investigació sobre frau fiscal del Parlament l’ha fet tornar un cop més als titulars. Però tot i que ja ha corregut per Internet, ha omplert pàgines dels diaris i ha ocupat hores de les més diverses tertúlies, la justícia ha prohibit escoltar-ne el contingut. Potser per això és més necessari que mai recórrer a la ficció per explicar la realitat. O si més no, és així com ho ha fet Jorge-Yamam Serrano, director i membre de la companyia Teatro de Cerca, que ha optat per portar-la al teatre. “Davant l’allau d’informacions sobre aquestes trames de poder i corrupció, el teatre permet aturar-se i fer-ho més entenedor”. La seva tasca, però, no ha estat fàcil. Precisament per esquivar la prohibició judicial, ha hagut de fer una important tasca de documentació per assegurar-se que cadascun dels fragment de la conversa que es reprodueixen en escena han aparegut anteriorment a la premsa. Això, però, li ha permès teatralitzar altres documents reals “que mostren de manera esperpèntica com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos” amb la intenció de connectar el teatre amb el públic i fer-lo arribar “allà on el periodisme no pot arribar”.
Entre Ruz-Bárcenas i el Polònia
Tot i que és un muntatge que es podria catalogar com a teatre documental, Serrano deixa clar que no té res a veure amb el Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. “El llenguatge és molt diferent perquè la situació també ho és. A Ruz-Bárcenas es recrea un judici, i per tant, no hi ha converses, sinó declaracions judicials i el to és molt és contingut. Aquí, en canvi, recreem el sopar de dues dones amb un excés d’ego que s’apropa més a El lobo de Wall Street”. Inevitablement, explica el director, l’obra ha anat derivant cap a la comèdia perquè “hem volgut servir la realitat i la realitat és aquesta: una història esperpèntica amb un gran potencial teatral i uns personatges molt intensos i plens d’excessos”. Serrano fins i tot es mostra convençut que “la gent no es creurà que és real, però ho és!”. Tot i això, deixa clar que el llenguatge no és tampoc el del Polònia. “L’objectiu no és fer ni un realisme pur ni una paròdia o una farsa còmica, el que volem és donar una impressió que recordi la realitat, descobrir la realitat dels personatges sense imitar-los”.
Cristina Gamiz i Anna Sabaté són les actrius que encarnaran Sánchez-Camacho i Álvarez, aquí Antonia Sanchis i Bibi Alves. Les acompanyaran cinc personatges masculins interpretats per Pep Duran: Jordi Pujol Ferrussola, un escoltador que com a La vida de los otros “ens recorda que tot el que veiem ho estem sentint i va tirant endavant i endarrere”, el cambrer, el xofer i l’amo de La Camarga.
Text: Mercè Rubià
