La crisi econòmica i sanitària posa a la corda fluixa a la Sala Hiroshima

La Sala Hiroshima, que va néixer com a projecte en la crisi del 2008 i va obrir les portes el 2015 per donar espai a l’escena independent contemporània, es troba, davant d’aquesta nova crisi, econòmica i sanitària, en una situació de molta fragilitat per seguir tirant endavant el seu projecte.

TEATRE_BARCELONA-gaston_core-sala_hiroshima-neus_riba-REVISTA_6

«El tímid i incert suport per part de les administracions, que ens ha obligat a treballar en la precarietat» i «la crisi sanitària i econòmica actual fa perillar encara més el projecte» ha agreujat la situació, explica Gaston Core, director de la Hiroshima. La propietat del local no pot mantenir el petit lloguer, que fins ara pagava la sala, i això ha fet es plantegin la venda de l’espai com a possible sortida.

La sala, de moment, seguirà a la mateixa ubicació fins al desembre del 2021 i esperaran que l’Ajuntament de Barcelona, compromès amb la fràgil situació, pugui ajudar a trobar solucions alternatives de cara al 2022 per assegurar d’alguna manera la supervivència del projecte en aquest o algun equipament municipal que els permeti seguir rebent artistes residents i coproduccions.

Tardor a la Hiroshima

Malgrat la delicada situació de la sala, la Hiroshima segueix endavant amb la programació basada en llenguatges contemporanis i el suport a la creació. Dos exemples seran dues noves coproduccions amb Pau Masaló i David Espinosa.

Pau Masaló presentarà el dies 13 i 14 de novembre The national body, que qüestiona la relació entre les identitats col·lectives i nacionals i els individus a través dels esportistes d’elit.

David Espinosa que estrenarà els dies 27 i 28 de novembre Calle sombra, una proposta que combina llums, obres i miniatures i que vol reflectir i homenatjar la vida cultural de la ciutat.

Més informació i entrades clicant aquí.

Escrit per
download

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
Un conte sobre la solitud i les pors

Un conte sobre la solitud i les pors

Com ja és tradició (des de fa 50 anys), amb l’arribada del Grec moltes propostes culturals omplen els diferents escenaris de la ciutat, i val la pena no quedar-se només […]

Els reptes de l’educació a escena

Els reptes de l’educació a escena

La Conquesta del Pol Sud ens va meravellar amb la seva trilogia sobre “dona, història i identitat” —Nadia (2014), Clàudia (2016) i Raphaëlle (2018)—, teatre documental en primera persona a […]

El mal sempre té qui li escrigui

El mal sempre té qui li escrigui

Algunes ficcions sempre troben el seu lloc en el present. Potser és més fàcil si es basen en aspectes essencials de la condició humana, com el mal. Abans que els […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit