El concepte d’arrel és cada cop més habitual en la creació escènica contemporània, especialment entre la música i la dansa. Això no és d’estranyar perquè és justament en l’oralitat, els ritmes i el ball que recau bona part del repertori tradicional i folklòric a les arrels de tota cultura popular.
El flamenc serà molt present en el cicle, cosa que reflecteix molts anys de recerca, experimentació i creació contemporània entorn d’aquest art en si mateix. D’entrada, el 3 i 4 d’abril es podrà veure Alegrías Aleatorias de María del Mar Suárez (més coneguda com “La Chachi”), artista malaguenya que potser s’ha vist poc a Barcelona, però que és una de les referències estatals i internacionals del flamenc contemporani i la seva hibridació amb el teatre gestual i les noves dramatúrgies. El mateix cap de setmana s’estrenarà Cher, de Juan Carlos Lérida, creador i bailaor sevillà establert a Barcelona i una de les persones que més ha dinamitzat a Catalunya la recerca en flamenc contemporani com a pedagog, investigador i comissari artístic. L’altra peça en solitari del cicle és Maja y Bastarda, de la creadora i ballarina andalusa Laila Tafur, que si bé també es refereix al flamenc (concretament al tablao), explora un ventall més ampli de balls: aquells que no han tingut l’atenció de la història o l’acadèmia.
El 6 d’abril hi haurà un seguit d’actuacions a la Plaça Margarida Xirgu dels projectes ERA, de l’Esbart Rocasagna amb coreografia de Quim Bigas; ENVIRÒ D’ERA, l’explicació parlada i ballada sobre el procés de creació de l’anterior, i L’Hereu Riera, una peça curta en solitari del ballarí i dansaire Pere Seda (L’Esbord).
Del 10 al 13 d’abril serà el torn de Jarana, la tercera part de la trilogia que Laia Santanach ha dedicat a la tradició, acompanyada a escena d’un equip de ballarins i música electrònica en directe. També en clau local, el 26 i 27 d’abril, els germans i duet artístic Víctor i Raúl Pérez Armero (ballarí i músic, respectivament) presentaran Rel i Grapa, en el qual es retroben amb l’interès compartit de posar en diàleg no només la dansa i la música en viu, sinó també la tradició i la contemporaneïtat, l’arrel i futurs possibles.
Tancarà el cicle de l’1 al 3 de maig Manuel Liñán (Premio Nacional de Danza 2017) amb el seu últim espectacle Muerta de amor, una gran producció amb dotze intèrprets a escena per, a partir de la cobla, tractar un tema tan flamenc i universal alhora com ho és l’amor.
En un moment en què s’exigeix a la creació contemporània innovar, reinventar-se i singularitzar-se constantment, les arrels culturals han esdevingut un pou sense fons d’inspiració per a molts creadors i artistes que han sabut veure-hi el potencial artístic i poètic, a més d’una necessitat històrica, social i fins i tot política. Si nosaltres som el fruit d’aquelles arrels, de quins altres fruits volem esdevenir llavor i arrels?
Més informació, imatges i entrades a:
