Les coses de dones no són només de dones, o no ho haurien de ser, per molt que la història hagi arraconat les seves vivències, com si no fossin la meitat de la població. Low level panic i Salve Regina tenen la voluntat de fer universals temes tan femenins com el fet de patir una agressió sexual, les inseguretats amb el propi cos o la maternitat.
La companyia Les Llunàtiques són: Lorea Uresberueta, Maria Rodríguez, Laia Bannana i Aida Moré
Claire McIntyre va escriure Low level panic als 80, i es va estrenar al Royal Court Theatre de Londres el 1988. Més de trenta anys més tard, durant el primer confinament, Maria Rodríguez i Laia Bannana van topar amb l’obra i van decidir anar a totes, traduir-la per primer cop al català i aixecar-la amb la seva companyia: Les Llunàtiques. Es van sentir tan identificades amb les tres protagonistes que no se’n van poder estar. De fet, interpreten dos dels personatges.
“Per desgràcia, Low level panic segueix vigent”, recorda Lorea Uresberueta, directora de la peça. La diferència és que ara no només se’n parla a la intimitat del lavabo amb les amigues, tal com passa al muntatge, sinó que de mica en mica cada cop és més públic. De fet, de la bona feina feta per McIntyre te n’adones també quan una obra ambientada el 1986 podria ser encara una conversa amb les teves amigues, amb els mateixos problemes.
“Descobreixes la seva bona feina, però també que poc que hem avançat”, destaquen les membres de la Companyia Les Llunàtiques. “En parlem, però les agressions sexuals viscudes en pell pròpia, per què volem agradar a tothom o la vergonya que ens fa sentir el nostre cos encara són temes tabú”.
Imatge promocional de ‘Salve Regina’ d’Ángela Palacios i Paloma Remolina Gallego
La maternitat com a tal no és un tema tabú, però sí que ho és l’ansietat que pot provocar pensar que no et queda gaire temps per ser mare, que hauries de prendre una decisió o que, si ho seràs, no serà com sempre t’havies imaginat. Salve Regina, escrita i protagonitzada per Ángela Palacios, sorgeix precisament del seu moment vital.
El públic és còmplice d’allò que explica la Regina i que li serveix per desfogar-se, com en un grup de teràpia col·lectiva. Hi planteja totes les possibles opcions, els dubtes, les incerteses, els motius i el que la fa patir, com la por de desaparèixer com a dona i convertir-se, només, en mare, tal com els ha passat a les que la rodegen.
Palacios és franca en el diagnòstic: “És una merda que ser mare hagi sigut una subjugació per a la dona. Perquè, per a qui desitja ser-ho, és una meravella, és preciós, és amor”. És aquesta relació directa amb l’opressió el que fa que de vegades sigui complicat reivindicar la maternitat des del feminisme, però Salve Regina, tot i els mil i un dubtes i les poques respostes, ho aconsegueix.
A Low level panic i Salve Regina les uneix l’honestedat amb la qual s’enfronten al que els fa perdre la son i la universalitat de les seves pors. Dues qualitats sumades al talent que traspuen i al fet que les seves autores són dones al servei del teatre explicant històries que no sempre han tingut cabuda, encara menys des de la seva mirada noble i en clau femenina.
Per a més informació, imatges i entrades sobre els espectacles cliqueu:
