Els propers mesos Barcelona viurà un autèntic desbordament en la programació de dansa. La ciutat compta amb un bon panorama de representacions i aquesta n’és una selecció, ben variada, pensada per a ser tastada en funció de l’ànim de cada persona:
El cos perplex
Meg Stuart arriba al Mercat de les Flors per partida doble: An evening of solo works és un recull de peces en solitari (7 i 8 de novembre); i Violet una de les seves obres més aclamades i impactants (del 9 a l’11 de novembre). Novaiorquesa establerta a Brusel·les i Berlín, proposa coreografies on la vulnerabilitat és present. Cossos resistents i de gran gestualitat, alhora que sensibles. A Violet és molt evident, amb la música en directe de Brendan Dougherty a la percussió i electrònica. Cinc ballarins, un d’ells el mataroní Roger Sala Reyner, inicien una peripècia vital, des d’un origen indeterminat, amb la dansa i la improvisació com a element central, en un trajecte ple d’interrogants i incerteses.
El cos alliberat
Pol Jiménez presenta a la Sala Hiroshima la seva nova producció, amb direcció de Juan Carlos Lérida: La oscilante (16 i 17 de novembre). Citar aquest jove però fonamental nom de la dansa espanyola i el seu mestre de flamenc empíric seria més que suficient per justificar una visita. Però no en tindríem prou si no anés acompanyat d’un repte, un altre més en la seva carrera: en un estil de dansa sovint categoritzat de manera severa, el trencament dels tòpics de gènere és quasi una obligació ètica. I per fer això cal un llenguatge delicat i ferm, alhora; entusiasta i reflexiu; accentuat i independent com el de Pol Jiménez; que interpreta el flamenc des de la llibertat creativa i l’essència emocional necessària; relligant de manera única la tradició i la seva evolució.
El cos transformat
Soren Evinson serveix en aquesta selecció un contrapunt expressiu i de contingut a l’Antic Teatre: A Nation Is Born In Me (del 22 de novembre al 2 de desembre). Es presenta com a performance sobre el poder, disposat a exercir el control des d’un desplegament físic contundent i certament interpel·lant: vol esbrinar què ens passa a tots plegats quan sobre l’escenari es juga a la confusió. Text, objectes escènics i coreografia, en una intervenció farcida de contínues sorpreses, que en unir-se operen d’una determinada manera: acaben generant una nebulosa d’impressions, una experiència que va més enllà del joc teatral, per atansar-nos a una estranya vivència.
El cos alleugerit
La Intrusa Danza porta al Sat Teatre Best of you (21 i 22 de desembre). De fet es tracta d’un comiat d’una de les peces més exitoses del grup, que ha rodat arreu durant sis anys. Per això, per a l’ocasió, han convidat als ballarins Agnès Sales i Héctor Plaza. Una partitura emocionada ha acompanyat Virgina García i Damián Muñoz tot aquest temps, un vaivé de provocacions físiques que els artistes executen sense descans. Un cúmul de tensions que proven d’alleugerir, amb una coreografia que és un bon exemple de la magnífica feina de La Intrusa Danza. Introspecció i exaltació dels sentiments a través del gest ballat. Mai és tard per descobrir-los.
El cos perdut
De Pièrre Rigal hem vist a Barcelona les altres dues parts d’aquesta trilogia que ben bé podria portar per títol “sobre la condició de l’humà que es mou”. Si a Érection plantejava l’esforç per deambular i a Press la lluita per mantenir-nos drets en un espai cada cop més petit; a Mobile explora les dificultats de la llibertat. Es podrà veure al Mercat de les Flors (del 27 de desembre al 4 de gener). Una peça, a més, recomanada per a tots els públics a partir de 4 anys. Es tracta d’un intèrpret amb una presència física imponent, com ho és el seu interès per molts aspectes del coneixement: les eines digitals, la matemàtica, l’economia… Temàtiques totes elles que l’acompanyen d’una manera subtil en unes coreografies intenses i extraordinàriament enèrgiques, profundament enxarxades amb la realitat vital comuna.
Redactor: Jordi Sora
