Podríem dir que Veracruz té més de conferència que de teatre, però la seva progressió dramàtica, la implicació de Luisa Pardo en el relat i, sobretot, el nus que tens a l’estòmac quan tot acaba donen fe que el que has vist va més enllà del format documental o divulgatiu.
Veracruz explica com la corrupció política i el narcotràfic han convertit una regió normal i corrent de Mèxic en un infern on ningú no està segur, on els periodistes són assassinats a diari, on la violència és quotidiana. Un relat senzill, sincer, lúcid, molt valent i carregat de sobrietat per contenir la tristesa infinita que genera en l’oïent.
Sentir Luisa Pardo provoca ràbia, dolor i impotència, i per això és tan necessari anar a conèixer la seva història.