Tot el que necessites per anar al teatre

Ubu Roi: Un joc de nens

Compartir opinió
Imprescindible
Una opinió de Neus Riba
Neus Riba
Ubu Roi
19/07/2014

La versió d’Ubu Roi de Declan Donnellan la protagonitza un adolescent que descobrim avorrit, jugant amb una càmera al menjador d’una casa burgesa. Les projeccions dels suposats audiovisuals que enregistra amplien l’experiència teatral més enllà de l’escenari, mostrant-nos la casa que, hem d’imaginar, hi ha darrere les bambolines. Alhora, fan que coneixem un jove excèntric, que es passeja per la casa enregistrant uns detalls que aixequen exclamacions del públic: unes fosses nassals, un pollastre esbudellat, una taca de “merdra” (com dirà Père Ubu) a la tassa del vàter… Els matisos que, dia a dia, se’ns passen per davant són els que capten l’atenció d’aquest fill de classe alta, el titellaire que convertirà els seus pares i els convidats al sopar durant el que transcorre l’obra en els protagonistes de les històries de la seva imaginació. El personatge central serà Père Ubu, el sàdic i dèspota tirà que pren el tron a l’antic rei i acaba sent l’encarnació de tots els trets negatius que pot prendre el poder (al crit de “merdra!”), i la Mère Ubu, l’escurçó a l’ombra que l’esperona a obtenir el poder.

Un repartiment francès brillant interpreta aquest Ubu Roi, passant magistralment, i en mil·lèsimes de segon, d’adinerats i decorosos burgesos als grotescos personatges als quals l’adolescent porta a l’extrem de les pulsions i instints humans. El so i la il·luminació (magistrals) ens transporten a aquest món mental i d’imaginació: una imaginació accentuada que converteix estris quotidians en l’atrezzo de les aventures de Père Ubú, com si d’un joc infantil es tractés (un raspall és una espasa, una cassola un casc), i esdevenen símbols de poder. Còmplices de l’àcida sàtira, riem de la tragèdia i d’aquest absurd caòtic i sorprenent que ens porta Donnellan i els actors francesos, tots endinsats a aquest joc de nens en què converteixen el poder.

← Tornar a Ubu Roi