Quan es decideix portar els escenaris la biografia d’un personatge històric, suposem que el que es busca és dotar-lo de certa calidesa humana. Quan vaig anar a veure Sócrates no esperava un text acadèmic i didàctic sinó, potser, una aproximació a l’home per sobre del filòsof. Tanmateix, vaig trobar exactament el primer.
Sócrates és un muntatge fred, allunyat i, fins i tot, lent. Una successió de monòlegs desapassionats interpretats, això sí, amb tota la mestría que s’ha d’esperar d’un repartiment tan ple de talent. No vaig aconseguir empatitzar amb res del que passava sobre l’escenari i vaig sortir del teatre sense veure Sócrates de forma diferent a com el veia abans d’entrar. Una autèntica llàstima.