Smiley, una història d'amor: Un clàssic del teatre contemporani català

Smiley, una història d’amor
6/09/2013

Smiley s’ha convertit en el seu any de vida en una de les obres imprescindibles del teatre contemporani català. Es tracta d’una peça amb una aparença moderna, gràcies a recursos encertats com aturar l’obra i dirigir-se a l’espectador, però que es presenta amb una efectiva estructura clàssica que apropa la representació a tots els públics. A més, un altre gran encert de Guillem Clua es tractar la història amb naturalitat i sense que l’orientació sexual dels personatges exclogui cap persona a l’hora de gaudir i de sentir-se identificat amb aquestos. Així doncs, l’obra no pretén ser ni valenta, ni defensar cap orientació sexual o forma de vida, sinó explicar una cosa tan simple (i complexa alhora) com és una història d’amor entre dues persones i, per tant, una situació universal. No obstant, el seu lligam amb el gènere de la comèdia romàntica fa que l’obra tingui un desenllaç que, per alguns, pot ser poc realista, però que es troba totalment justificat des dels paràmetres estructurals narratius. Per altra banda, Clua contraposa la rigidesa que imposa aquest gènere amb una descripció realista de l’ambient gay i d’alguns dels recursos actuals utilitzats per lligar entre els homosexuals.

Vaig tenir la sort de veure una de les primeres funcions d’aquest Smiley al primer lloc on es va representar, la sala Flyhard, i vaig sortir tan meravellat com ho he fet ara al Club Capitol. Evidentment, l’espectacle ha madurat en aquest gairebé any de vida, però parteix en tot moment d’una base molt sòlida. Això es deu gràcies a un text molt ben construït i a l’elaboració d’uns personatges molt carismàtics que són amanits sobre l’escena amb una direcció molt dinàmica que atrapa l’espectador des del primer moment. A més, cal destacar les magnífiques actuacions d’Albert Triola i de Rubén de Eguía (sense oblidar també la de Ramon Pujol durant l’anterior temporada), que doten als seus personatges d’una frescor i humanitat que els apropa encara més al públic.

Sens dubte, la sala Flyhard és un dels llocs més prolífers de l’escena catalana, gràcies a un exemple de feina ben feta que sap com arribar al públic. Aquest Smiley va ser i és un clar exemple, però veient la seva brillant trajectòria estic segur que durant aquesta nova temporada serem testimonis de noves joies teatrals.

← Tornar a Smiley, una història d'amor