Sixto Paz: Bull

13/03/2018

Toreges o et toregen?

Sixto Paz s’ha anat convertint en els darrers anys en una companyia de prestigi i a la qual val molt la pena seguir la pista. De fet, encara tinc molt present el seu muntatge de Pulmons a l’antiga Sala Beckett d’ara fa quatre anys, el qual ja marcava els punts forts i característics que tindria el seu teatre. En aquesta ocasió, s’endinsen en un text de Mike Bartlett per tal de parlar del linxament i dels papers que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte els altres. Concretament, el text planteja el tema amb encert i proposa amb molta mala llet una situació en la que d’alguna forma ens farà sentir identificats i reflexionar al seu voltant. Així, a través dels diàlegs potents, d’una situació ben plantejada i d’un concepte metafòric molt encertat se’ns presenta una proposta realment entretinguda i substancial. A més, tot això queda recolzat gràcies a un posada en escena realment interessant i a unes interpretacions que potencien el seu efecte. Malgrat això, en ocasions el text es mostra repetitiu, tenint un la sensació que la història s’encalla i que li costa anar més enllà de l’inicialment proposat. No obstant, això no esdevé un problema per tal de poder gaudir de l’obra gràcies al seu bon plantejament i a la seva correcta exposició.


Tot el que necessites per anar al teatre

Sixto Paz: Bull

Sixto Paz: Bull

Pau Roca i Sixto Paz porten a escena Bull, un text de Mark Bartlett sobre el bullying escolar i les polítiques laborals agresives. Amb Joan Carreras, David Bagès, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins. 

SINOPSIS

Un text incisiu que camina sobre la prima línia que hi ha entre la política d’oficina i el bullying escolar. Bull ofereix seients de primera fila en un ring en què tres treballadors lluiten per mantenir la seva feina.

En aquest sentit, aquest poderós text de Mike Bartlett mostra la destrucció amb l’elegant i estudiada tècnica d’un torero assetjant un toro.

Fotos + fotos

Sixto Paz: BullSixto Paz: BullSixto Paz: BullSixto Paz: BullSixto Paz: Bull

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Margarita Alba

    El utilizar el concepto de una corrida de toros para escenificar esta historia es algo muy bien pensado y atractivo. Aún así, lo más fascinante de la obra es como sales lleno de dudas, de preguntas, ya que todos hemos vivido situaciones parecidas en cualquier ámbito de la vida, ¿Toreo? ¿Me torean? ¿Porqué soy cómplice cuando veu una situación así? y lo más grave, ¿Porqué me he reído tanto con este texto? ¿Acaso es una situación graciosa? ¡Las carcajadas eran continuas a lo largo de la función!
    Sin duda una obra amena y reflexiva.

    La crítica completa al següent enllaç!

    https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/04/28/bull-de-mike-bartlett/

    28/04/2018

  • 12345

    Marta Turu

    Una de les lleis més bàsiques de la natura dicta que només el més fort sobreviu; i a Bull, on durant una hora i mitja s’escenifica la destil·lació més pura de la competitivitat i l’agressivitat de l’ésser humà, aquest dictamen queda més manifest que mai. A través d’una posada en escena desenfadada i divertida (amb l’al·licient de la Villarroel, que sempre resulta un valor afegit), i un inici molt còmode i fins i tot graciós, el fil argumental de l’obra va transcorrent amb ritme constant i ens incita a ser partícips d’uns fets que, paradoxalment, estem farts de criticar.

    L’actuació dels quatre actors resulta impecable, cadascun d’ells amb un personatge de perfil molt definit i concís, fet que facilita la tasca empàtica de col·laboració passiva des de la grada. Destacar un Marc Rodríguez especialment expressiu i comunicatiu, fidel fins al final.

    En poques ocasions s’aconsegueix transformar una comèdia en una crítica amb força, però Bull planteja preguntes molt incisives a través d’un prisma comparatiu molt peculiar. I és que les bromes que al principi ens resultaven gracioses i punyeteres, potser més tard ens despertaran una part de la consciència força més incòmoda i afilada… Fins on estem disposats a arribar per a protegir-nos en el nostre entorn laboral? Tenim ben clar qui és presa i qui depredador? Podríem defensar sense titubejar la nostra innocència?

    25/04/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una proposta fantàstica, intel·ligent i molt ben construïda. Obra dura – potser no esperàva que ho fos tant – colpidora i brutal que ens posa davant un exemple de la competitivitat exagerada i molt cruel i que ens obliga a reflexionar sobre el paper que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte als altres. Una obra amb un potent missatge contra l’assetjament, malauradament cada cop és més present en diferents àmbits socials. Unes magnífiques interpretacions. Totes quatre molt realistes i creïbles. Si vols llegir-ne més entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/04/06/bull/

    06/04/2018

  • 12345

    s

    Demasiado valorada para lo que vi.

    31/03/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Obra dura y llena de mala leche sobre el acoso en el trabajo. La verdad es que no me podía creer lo que estaba viendo!
    Demasiado a saco no creéis?
    Los personajes que nos contaban la obra los veo demasiado crueles, retorcidas y maleados. Ni una pizca de compasión ni ningún tipo de empatía. Lo he visto demasiado forzado!
    Me ha parecido muy original la escenografía de la plaza de toros (aunque demasiado desangelada) con el tema a tratar.
    A pesar de todo tengo que reconocer que amar Ulldemolins y Joab Carreras están estupendos. Hacen tan bien sus personajes odiosos que incluso me han dado ganas de levantarme y pegarles jajajaja

    16/03/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Una obra curta, àcida i crítica amb els abusos de poder al treball. Els actors estan molt bé, potser falta una mica de volada al text.

    12/03/2018

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Un estrena a la Villarroel acostuma a obrir expectatives altes per la magnifica trajectoria habitual a la hora de escollir les obres, aquesta vegada no han mantingut el nivell alt habitual pro personalment discrepo en apreciacions concretes que he pogut llegir, dons per mi l’espai escenic hem sembla un gran encert amb la forma de una plaça de braus, ja abans de començar els venedors que hi han a les plaçes repartits i oferin els productes habituals a aquets llocs esparcits per la Villarroel i ambientant de forma adequada .Enmig de la plaça, la sorra corresponent ,espai de lluita desigual apropiat per reflexar que a la societat actual esencialment estan els que abusan, maltraten i en chuleria acaban destrozan al que consideren inferior, un combat entre els prepotens i els debils, entre els que torejan i els que son torejats. El llamatiu color vermell del vestuari de Mar Ulldemolins molt significatiu. Per mi lo millor de la obra, aquesta similitut entre un comportament inhuma i abusiu dels forts amb el debil amb la complicitat del entorn, tot encaixa amb la escenografia de una plaça de braus amb aquest cas l´animal acorralat i maltractat no es un toro sino un ser humà,el mes debil i maltractat per uns companys de feina prepotens i amb la complicitat de un indesitjable director de la empresa.Destacaria el bon treball de Marc Rodriguez, el personatge”torejat” , la arrogancia de un jefe cregut pro creible, magnific,David Bagés, la chuleria quasi torera de un personatge repelent fet a mida de una gran Mar Ulldemolins i acaban el grup un personatge cinic,el de Joan Carreras ben encaixat,amb la encertada direccio de Pau Roca.El problema que tot aixo suficienment interesant en teoria, en la practica no m acaba de resultar nomes 1 hora i podria ser hasta menys. Resumint interesant sobretot per aquesta equiparaçio del abus de poder i salvajisme devant del debil a la societat actual amb algo com pot ser una corrida de braus, com es deia al principi de la obra un enfrontament desigual entre toreadors i torejats ,a la vida real,amb una interpretaçio absolutament creible, que pot justificar una vegada mes anar a la Villarroel.

    10/03/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir vaig estar a La Villarroel a l’estrena d’aquesta obra del dramaturg britànic Mike Bartlett i que dirigeix Pau Roca. Ens situa en una empresa on tres treballadors (Carreras, Rodríguez i Ulldemolins) esperen la decisió del director (D. Bages) de a quin dels tres acomiadarà a causa d’una reducció de plantilla. Aquesta espera comporta una lluita on tot hi cap per no ser l’escollit, humillacions, assetjament, el jo sóc el millor i la prepotència. El tema per desgràcia molt actual, podria ser interessant però a mi tal com està plantejat no em va arribar en absolut. Només dura una hora i es va fer molt llarga, repetitiva i considero que se li podia treure moltíssim mes suc. La posada en escena amb escenografia inexistent tampoc ajuda en res. I pel que fa a la interpretació la qualificaria de correcta tot i que ser sent qui menys protagonisme té, D.Bagés està per sobre. Esperava molt més i vaig sortir molt decebut.

    09/03/2018

Articles relacionats