Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
9/09/2018
Romanticisme urbà

El més important de què cada vegada hi hagi més històries amb contingut LGTB no és només la visibilitat que es dóna a aquestes minories, sinó també la possibilitat de mostrar diferents realitats, perspectives i vivències de persones del col·lectiu, en comptes de repetir sempre el mateix patró. En el cas de Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo, ens trobem una proposta feta amb molta sensibilitat, respecte i delicadesa, amb un cert esperit de denúncia però, sobretot, un gran amor pels seus personatges. El debutant Pau Escobar (que, fins ara, només havia participat en peces de microteatre i projectes audiovisuals) i Marc Balaguer formen una peculiar parella on la complicitat i la tendresa destaquen per sobre de qualsevol altra cosa. El text del dramaturg irlandès John O’Donovan resulta molt interessant, especialment, per la seva manera de dosificar la informació i de posar el focus del conflicte en el context social, cultural i afectiu en el qual estan atrapats els personatges. El seu amor és pur i, fins i tot, ingenu però el seu entorn hostil els condueix inevitablement cap a la desgràcia. La direcció d’Alberto Díaz opta per una posada en escena funcional però dedicant una especial atenció a les pauses, les mirades i els petits detalls. D’altra banda el fet de ser representada en un terrat real dota el conjunt d’una màgia especial que, no obstant això, els porta a la contradicció d’oscil·lar entre un registre teatral i un altre més realista que no sempre tenen coherència interna. En qualsevol cas, l’espectacle aconsegueix tocar el cor de l’espectador, obrir pas a diverses reflexions i deixar un aroma que romanticisme urbà una mica abrupte però, indubtablement, que destil·la autenticitat.

Tot el que necessites per anar al teatre

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo correspon a la darrera peça del dramaturg irlandès afincat a Londres John O’Donovan, autor d’una obra extensa i ambiciosa que s’ha estrenat a The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama i al Southwark Playhouse, entre d’altres. L’espectacle està liderat per l’actor Alberto Díaz (reconegut com a director per l’extraordinària adaptació d’El llarg dinar de Nadal).

Sinopsi

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018
Uneix-te a TB
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.