Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
24/09/2018
Perquè estimar no és fàcil ni ho arregla tot

L’Alberto Díaz ens ha anat mostrant la seva vàlua també com a director (sublim “Llarg dinar de Nadal”, per exemple) i ho torna a fer amb aquest premiat text de John O’Donovan. Té l’encert a més d’apropar el text físicament (l’escenari és a un terrat) com a nivell de referents, incorporant-hi la Nit de Sant Joan.

Dos nois joves atrapats a un terrat, fugen de la policia després d’un atracament patètic mentre els seus plans s’allunyen a cada minut. Atrapats, però, encara més a la vida. A una vila petita i tancada, a famílies desestructurades i a vides que no són les que voldrien dur. Atrapats també entre ells en una relació de dependència afectiva, lluny del fàcil amor adolescent que els hauria d’envoltar.

Un d’ells només voldria tornar a la seva vida anterior, a ciutat, amb una àvia que l’estimava i on era un més. Aquí és el “nou” i simula una relació heterosexual per no desencaixar encara més; atrapat entre el què diran i el que sent. L’altre, predelinqüent, dur, bregat en mil baralles d’afirmació, però sensible i dolgut per un primer amor, el de la descoberta, que renega d’ell; atrapat entre la seva imatge i la seva sensibilitat. Amb tocs d’humor aquí i allà, també copsem l’amargor que els devora, massa joves per veure-ho tot negre, sense sortida i ancorats en els records, com si el millor de la seva vida ja hagués passat. Sí, l’amor homosexual hi és molt present però amb una visió original i realista. Els actors Marc Balaguer i Pau Escobar ens transmeten una relació íntima, dolça per moments, les seves pors i algun desig en un espai obert, on cal que recordin en tot moment la importància de la vocalització.

El millor: contra pronòstic, no és una obra més només reivindicativa sobre l’homosexualitat sinó més aviat, com em va dir una teatraire, sobre les coses que no ens diem i quant de bé ens faria fer-ho. Proposta molt recomanable, arriscada, tendra, original, amb un ritme ben trobat, amb silencis prims com un llac gelat, a punt de trencar-se –marca de la casa-, on té tanta rellevància qui escolta com qui parla (una de les meves dèries) i amb interpretacions acurades.

El menys millor: que hagi acabat tant ràpid. Hauria de tornar i donar temps a que la complicitat entre ells esdevingui química.

La frase: “Fugir és fàcil però per quedar-se es necessiten ous”.

Tot el que necessites per anar al teatre

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo correspon a la darrera peça del dramaturg irlandès afincat a Londres John O’Donovan, autor d’una obra extensa i ambiciosa que s’ha estrenat a The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama i al Southwark Playhouse, entre d’altres. L’espectacle està liderat per l’actor Alberto Díaz (reconegut com a director per l’extraordinària adaptació d’El llarg dinar de Nadal).

Sinopsi

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.