La dramaturga i directora Marta Buchaca ha generat, al llarg de molts anys de trajectòria, una especial habilitat a l’hora d’abordar temes difícils des d’una aparent senzillesa que els fan molt més digeribles sense perdre la seva transcendència interna. Ho va fer per parlar de maltractaments a Només una vegada, amb tan sols tres personatges i un espai escenogràfic, o, utilitzant la comèdia, per parlar de la mort primer a Litus i ara Rita. Els aficionats a les seves obres reconeixeran aquí novament el seu estil fresc, natural, formalment lleuger però punyent i profund en el seu rerefons. La perspectiva, en aquest cas, parteix de situacions tan tràgiques, habituals i quotidianes com la mort dels pares o el sacrifici d’una mascota malalta. D’aquesta manera, de forma divertida i molt intel·ligent, fa una reflexió sobre què significa fer-se gran, assumir decisions existencials, perdre els progenitors o com afrontem allò que és inevitable. La parella d’actors (David Bagés i Anna Moliner) tenen una connexió fantàstica que aporta credibilitat al relat, carisma i un ritme excel·lent. Probablement, gràcies a una direcció ben mesurada que sap trobar el to, l’agilitat i la tendresa a un text gairebé rodó.
Enllaç copiat!