A veure, per molt que ho sembli, Rita no és una obra sobre l’eutanàsia. O sí, però no només. Com els bons textos toca força temes sense fer-ho superficialment. Eutanàsia, prendre decisions, el més gran dels conflictes entre allò que pensem i com actuem quan la teoria deixa pas a la realitat (com s’apuntava a Només una vegada, també de Marta Buchaca, sobre la impossible? justificació de la violència), deixant-nos als espectadors la tasca de reflexionar quan s’encenen els llums.
El Toni, que no vacil·la en decidir i donar males notícies, queda paralitzat quan ha de sacrificar la Rita, la gossa. És, potser, l’únic reducte d’afecte que li queda. No pot desprendre’s de la gossa i l’importa més el propi patiment que el de l’animal. La mare, també Rita (calia, WTF?), amb Alzheimer,és gairebé un vegetal. La germana, fan-tàs-ti- ca Anna Moliner (You Say Tomato), mai ha sabut decidir, va a veure sovint la mare, viu molt dels records amb una certa tristesa perenne i veu claríssim que la gossa s’ha de sacrificar; en canvi, quan es planteja la possibilitat de “desendollar” la mare, tot canvia. Així, doncs, contradiccions entre cadascú i els seus valors o pensaments. Per això, l’obre tracta també de relacions familiars, de com ens aferrem a allò que ens fa bé, qui ha de decidir per qui… Es pot interpretar que no aprofundir més en els temes és sinònim de superficialitat quan crec que no es busca dictar càtedra ni assistir a un debat reiteratiu i pesat sinó retratar la vessant més humana del procés de decidir.
Una escenògrafa ocupada per objectes potser inservibles però que formen part de la nostra memòria i per això els guardem.
El menys millor: l’exagerada personalitat d’ell, insegur de si mateix fins a l’extrem,buscant comicitat forçada.
El millor: No sé si drama amb comèdia, comèdia amb drama, perquè somrius molt i rius, i, en algun moment, doncs t’emociones, com el monòleg sentit d’ella amb una contenció difícil d’aconseguir quan el fàcil era deixar-se anar i buscar la llàgrima fàcil. És tendra i propera i amb una magnífica Anna Moliner.