Tot el que necessites per anar al teatre

Rent, el musical: Jove, enèrgica, històrica

Rent, el musical
7/04/2019

És innegable l’èxit internacional que ha tingut Rent a les seves diverses representacions nacionals i internacionals. Es tracta d’un musical que al seu moment va reinventar molts codis dels musicals de Broadway i que s’ha convertit en un musical icònic degut al gran potencial del seu argument i al seu gran impacte cap al públic.

El seu èxit porta a que, 20 anys després de la seva estrena original, es puguin seguir donant versions que tractin d’emular l’original afegint o matisant alguns passatges. En aquest cas, aquesta versió dirigida per Daniel Anglès i protagonitzada per Iñaki Mur en el paper de Mark porta a l’escenari de l’Onyric Teatre una producció amb un elenc inmens i uns recursos exitosos, complexos i teatralment efectius.

Es tracta d’un espectacle que mitjançant constants números musicals desenvolupa una història emblemàtica, un cant a la joventut generacional dels 80/90 marcada per unes temàtiques revolucionàries aleshores com la llibertat i diversitat sexual, el VIH, una vida bohèmia… Un viatge emocionant per les vides d’uns joves novaiorquesos artistes que dona lloc a un viatge ple d’emocions i sentiments. Tot i això la constant musicalitat i abundància i duració d’aquestes cançons fan que la representació es faci una mica llarga. La seva divisió en dos actes, a sobre, fa que la segona part contingui molta més força dramàtica que la primera i, per tant, deixi un bon sabor de boca però un record una mica negatiu de la primera.

L’elenc fa un esforç total, cantant i ballant durant tot moment. És emocionant veure a un elenc tan gran ser tan enèrgic durant tant de temps i amb tantes ganes. La seva labor és vital, tot i que en ocasions el text i el seu drama sigui tan generacional que, almenys per a mí, no sigui fàcil empatitzar amb el que succeeix a escena. Tot i això, els grans números musicals i la força dels recursos escènics com el decorat, la il·luminació, la banda en directe, etc. provoquen que el públic sigui conscient, durant l’espectacle, d’estar veient un musical d’un gran valor i qualitat.

En síntesi, la proposta de Daniel Anglès significa un Rent que conmemora el seu 20è aniversari (escènicament, fins i tot es fa un homenatge audiovisual final) amb un elenc jove que es deixa la pell per crear un gran espectacle. Tot i això, alguns punts febles poden fer desconnectar el públic en alguns moments: el seu gran caràcter generacional o la falta de diàleg envers la constant cançó durant un temps tan llarg de representació fan que l’espectador no pugui empatitzar tant.

← Tornar a Rent, el musical