Un viatge emocional

Paulina

Paulina
02/06/2016

“Paulina” és una adaptació de “La casa de la fuerza “ d’Angélica Lidde, dirigida per Jessica Walker i interpretada per l’actriu francesa Clemence Claillouel.

“Paulina” és una proposta dins del teatre experimental, arriscada i d’una càrrega emocional molt forta, no apta per a tots els públics.

“Paulina” ens parla sobre la violència de gènere. La violència física (violacions, maltractament físic i moltes ÓSTIES), i el maltractament psicològic (tu no eres nada, tu eres MIERDA).

Partint del dolor individual (fets reals) sobre la violència de gènera en la societat mexicana (Mèxic és un dels països amb més índex de feminicidis registrats),en realitat ens aproparem, tot i que inicialment no ens ho pot semblar, a un dolor més universal.

“Paulina” és un viatge emocional gens plaent. Un viatge que et colpeja l’estómac i et deixa sense alè durant l’hora i mitja que dura aquest monòleg. Un viatge a través de la violència física i psicològica. Un viatge a través del desamor, la soledat i la necessitat de ser estimat.

El text és demolidor, la posada en escena simbòlica i la interpretació extraordinària.

Clemence Claillouel és Paulina. Paulina Elizabeth Lujan Morales tenia 16 anys quan va ser raptada, violada i assassinada, el 12 de març de 2008 a l’Estado de Chihuahua, Mèxic. La seva presencia és impactant. El seu cos és brut de sang i ple de ferides. De seguida, però, ens adonem que la seva ànima també és plena de ferides.

Clemence Claillouel ens interpreta tant el paper de la víctima, com la de l’agressor.

Paulina en realitat és la veu ofegada de milers i milers de dones violades, maltractades i assassinades. La visibilitat i denuncia a la violència masclista de la que son víctimes diàriament moltes dones arreu del món.

Jo us la recomano, això sí, agafeu mocadors de paper.

***1/2

← Tornar a Paulina

Enllaç copiat!