Pau Carrió retorna a Shakespeare amb l’adaptació i direcció de Macbeth; oferint-nos una versió que pren com a base la interpretació. La imatge, el so, la il·luminació i la posada en escena també tenen molt de protagonisme al llarg de l’espectacle.
D’una escenografia buida, Pau Carrió crea un espai viu. La posada en escena convida l’espectador a jugar amb la imaginació.
Es tracta d’un Macbeth de penombres, on la foscor predomina durant tot el muntatge. Aquesta foscor està present a través de la llum, el vestuari i els elements escenogràfics (taules, cadires, estovalles…), fins i tot en la sang.
Tot i la foscor predominant de l’espectacle, hi ha escenes visualment molt potents, hipnòtiques, molt fotogèniques, fins i tot poètiques.
Pau Carrió situa l’acció en un castell-sanatori durant la I Guerra Mundial.
Per crear els personatges de l’obra, s’ha inspirat en personatges reals com el rei Mac Bethad mac Findlaích (Macbeth) i la seva esposa Gruoch Ingen Boite (Lady Macbeth). També el vestuari de Sílvia Delagneau i la creació del bosc calcinat estan inspirats en referències reals.
La trama principal de l’obra gira a partir de l’assassinat del rei, quan Macbeth i la seva dona Lady Macbeth, comencen a ser conscients del que han fet, i han d’afrontar les conseqüències dels seus actes.
“El que està fet no es pot desfer”
Els principals protagonistes són Macbeth i Lady Macbeth, magníficament interpretats per l’actor Ernest Villegas i l’actriu Laia Marull.
La progressió d’aquests dos personatges és impressionant, sobretot la de l‘Ernest Villegas, que fa una evolució i transformació del personatge de Macbeth al llarg de l’obra, realment brutal. Veurem com passa de mostrar-nos l’ambició i la cobdícia al remordiment, de la por al sentiment de culpabilitat, de la falsedat i cinisme a la bogeria.
Pel que fa a la resta de repartiment, tot i que tots ells són grans actors, haig de dir que, alguns d’ells no m’han acabat de convèncer. Ni me’ls he cregut, ni els he vist gaire ficats dins del seu personatge.
No entenc què ha passat amb en Pol López i en Carles Martínez?, dos dels millors actors que tenim a casa nostra, o la Mar Ulldemolins?
És cert que la interpretació és una de les parts més importants d’un muntatge, així i tot, s’ha de dir que estem davant d’un gran espectacle.
A Macbeth gaudireu d’un text brutal, frases extraordinàries, uns monòlegs sensacionals, grans discursos, metàfores, molta simbologia, emoció, fantasia i poesia escènica. De grans escenes com la de l’aparició de les bruixes, el sopar o la hipnòtica coreografia de l’espectre de Fleance que ens interpreta l’actor Marc Soler. Una posada en escena espectacular! Un disseny de llums brutal! Uns efectes sonors i d’ambientació impressionants!
Macbeth és una història fosca, negra, potent. És una història d’ambició, poder i maquinació. De l’ambició quan es barreja amb la por de poder perdre el que tens.
Macbeth parla d’ètica, de la nostra capacitat d’imaginar i de l’autoengany, del desig, de la por d’actuar i la de no actuar, de quins són els límits entre el bé i el mal, i de com podem reaccionar els ésssers humans davant la por.