Nua, escrita i interpretada per Elena Santiago, és un monòleg de teatre immersiu que ens submergeix en la crua realitat del ciberassetjament.
És el relat d’una noia que es converteix en víctima d’un acte de pornografia a través de les xarxes socials, fet que ha desencadenat una constant humiliació pública.
Les xarxes socials tenen un impacte directe en malestar emocional pel que fa a l’autoimatge i l’autoestima, especialment entre les persones més joves.
Són la principal font de la recerca de likes, una constant comparació social davant la publicació d’experiències i activitats personals amb el risc de rebre tota mena de comentaris.
Nua no és el relat d’un cas personal, sinó el recull d’alguns casos reals, com el de l’Amanda Todd, el de la Julia Belmonte, el de María Herrejón o el Cas IVECO.
Aquesta peça és del tot necessària, ja que ens remou i fa reflexionar sobre l’impacte psicològic i emocional que desencadenen les xarxes socials; de la complicitat i el silenci dels testimonis, de la importància de la privacitat i el consentiment, i del mal ús que se’n pot fer de la intel·ligència artificial.
Nua parla de ciberassetjament, de sexpreading i de sextorsió, i també d’algunes de les conseqüències que aquests actes desencadenen, com l’ansietat, la depressió, l’aïllament social i els pensaments suïcides.
Nua és una proposta molt necessària, ja que en aquests moments Espanya ocupa el primer lloc mundial en ciberassetjament, amb xifres esfereïdores. Es calcula més de 300.000 casos anuals.
Una proposta del tot necessària.