Tot i que pel seu títol podria semblar una comèdia lleugera, No feu bromes amb l’amor és, en realitat, una tragèdia que disfressa la seva trista història amb embolics, sàtira i passatges paròdics. L’autor, Alfred de Musset, representant francès del romanticisme, va escriure l’obra amb només vint-i-tres anys, transmetent-li al text tota la passió i el drama dels amors de joventut. En aquest sentit, la proposta es prou interessant i molt representativa d’una manera de veure les relacions humanes molt pròpia de l’Europa del segle XIX. Malauradament, tant l’argument com les diferents trames, els personatges i, fins i tot, les bromes recorden altres peces on, amb els mateixos elements, el resultat ha estat més eficaç. D’altra banda, els actors fan un bon treball, tot i barrejar tons molt diferents i una certa fredor generalitzada. La directora Natalia Menéndez, no sabem si conscient o no d’aquests problemes, ha volgut adornar el muntatge amb acrobàcies i d’altres ornaments escènics que no acaben de funcionar. Si en comptes de dedicar-se a dissenyar coreografies físiques, en alguns casos, buides de significat, s’hagués aprofundit més en la psicologia dels personatges, potser el producte final seria més poderós. No obstant això, l’espectacle és força àgil i aconsegueix crear una atmosfera de misteri molt suggerent.
Enllaç copiat!