No es país para negras
1/10/2018
Silvia ,”La Negra”, Chivita, Wineyla, Ifeyinka, Adelaida

És la segona de les propostes dins del cicle “Dóna’m veu. Dona amb veu” (teatre escrit, dirigit i protagonitzat per dones) que es pot veure a la Sala Fènix.

Es tracta d’un unipersonal tragicòmic, una història explicada en primera persona per l’actriu Silvia Albert Sopale, “una negra, nascuda dins una família de negres en un país de blancs”. Un relat que convida a reflexionar sobre el què és viure en una societat racista, i la necessitat de ser-ne acceptada.

És un text escrit per la pròpia actriu, en el que ens relata alguns fets viscuts (des de la seva infantesa fins al dia d’avui), per ella mateixa i d’altres dones com ella, en el que ens explica el que implica ser dona i afrodescendent en un país on s’ha sentit discriminada pel simple fet de tenir un to de pell diferent. No es tracta però, de culpabilitzar, ni lamentar-se, ni tan sols de mostrar cap tipus de rancúnia, sinó de reclamar el seu espai. Perquè tal i com diu ella “bajo tierra todos somos iguales”

“No es país para negres” en un principi neix com una reflexió sobre com la societat veu o no, als afrodescendents, i de quina manera aquesta mirada pot afectar-los, tan a nivell de creixement personal i en la construcció de la seva pròpia identitat. Finalment es desenvolupa a partir del poema “Me gritaron negra” de la poetessa afroperuana Victoria Santa Cruz, que l’actriu utilitza en més d’una ocasió, en algunes de les escenes del seu relat.

“De pronto unas voces en la calle me gritaron ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! ¡Negra! “¿Soy acaso negra?”- me dije ¡SÍ! “

“No descendemos d’esclavos, sinó de gente esclavitzada”

 

Silvia Albert Sopale ens proposa un viatge que parteix de de la seva infantesa. L’actriu ens parla d’algunes de les situacions incòmodes que ha viscut al llarg d’aquests anys , ho fa amb ironia i sarcasme, sense intenció d’alliçonar, sinó mostrar-nos com se sent una persona nascuda en aquest país però amb descendència africana.  El públic que en un principi rèiem, mica en mica hem deixat de fer-ho davant de moltes de les situacions i fets relatats, degut al racisme que s’amaga al seu darrera. Cançons, frases típiques i acudits amb els que he rigut i ara em sento avergonyida, com les cançons dels eslògans publicitaris del “Cola-cao” o la de els “Conguitos”, que molts de nosaltres hem cantat alegrement. Frases ofensives, mirades ofensives, gestos ofensius, tòpics ofensius. ¿A qué sabe una mujer negra?, I tu d’on ets?, tot el cabell el tens igual d’arrissat?, I et dius Silvia?, les dones negres en el llit deveu ser la hòstia!!!, i ells què, la tenen molt gran?, “SE BUSCA ACTRIZ MORENA” i et responen que “no han pedido actrices de raza”. Negro, blanco, color carne.

La Silvia ens parla del que significa ser la parella d’un blanc i haver d’aguantar les típiques frases racistes que diuen els seus amics, o aguantar les mirades incrèdules dels seus familiars. Ens parla de la immigració, de les violacions i de l’explotació sexual. Ens parla que en aquest país el sòl fet de ser negra ja se’ls considera ciutadans de segona o tercera, perquè Espanya “No es país para negres” . Espanya és un país racista, xenòfob, masclista, corrupte,… No girem la cara.

 

Malauradament avui s’acaba i les entrades estan exhaurides. Desitjo i espero que la pugueu veure ben aviat en un altre sala en la que creguin que la veu de la dona és important, i vulgui ser escoltada.

 

“Al fin comprendí . AL FIN. Ya no retrocedo. AL FIN. Y avanzo segura. AL FIN. Avanzo y espero. AL FIN .Y bendigo al cielo porque quiso Dios que negro azabache fuese mi color. Y ya comprendí. AL FIN. ¡Ya tengo la llave!

NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO

NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO NEGRO

¡Negra soy!”

 

***/****

 

Tot el que necessites per anar al teatre

No es país para negras

No es país para negras

No es país per negras és una comèdia dramàtica, que et congela el somriure

Sant Sebastià 1976, neix Silvia Albert Sopale una nena negra en una família de negres a un país de blancs. Al costat d’ella viurem 40 anys i veurem com les cançons populars i anuncis televisius van marcar a una generació.
Representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre: el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.
Viatjarem a l’Àfrica on l’espectador descobrirà que tot i ser la terra mare aquest tampoc és el seu lloc.
Es servirà dels seus records i dels de tota una comunitat per explicar part de la història no explicada fins al moment, la història de les dones negres Espanyoles.

“Cuando me quede embarazada de mi hija, hace 2 años, comence a sentir la necesidad de buscar referentes para ella y descubrí algo de la realidad de los negros en España, realidad siempre presente pero a la que yo vivía de espaldas; el racismo invisible, el racismo positivo, el racismo sutil del que… si te quejas, te tachan de paranoica. Esta obra es mi legado para mi hija y mi manera de cambiar el mundo cercano, el día a día, de crear conciencia, plantear un debate, estimular a la reflexión. Es una obra autorreferencial en la que doy voz a los afrodescendientes en España, e intentamos evitar las miradas paternalistas sobre África. No es país para negras es una obra que habla de que el lugar no está fuera, sino dentro” Silvia Albert

Amb el suport de: Hibiscus Asociación de Afroespañolas y afrodescendientes i Colectivo ob-scènics

 

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Anna
    12345

    “Must see”

    19/05/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Amb totes les sessions de la setmana passada esgotades, la Sala Fènix va programar una funció ahir dilluns el que em va permetre anar a veure aquesta obra, la segona del cicle Dona’m veu. Escrita i interpretada per l’actriu Silvia Albert Sopale i dirigida per Carolina Torres Tópaga, Silvia espanyola nascuda a Donostia, ens fa arribar tot fent un recorregut per la seva experiència personal que va des de la infantesa fins als nostres dies i que va començar al col·legi on en lloc de cridar-la pel seu nom li deien “negra” i han transcorregut 40 anys i les coses han canviat molt però molt poc. Sense culpabilitzar ningú, reclama una reflexió sobre la necessitat que la nostra societat reconegui la seva pròpia diversitat. Amb certa ironia i sarcasme va desgranant fets que han marcat la seva vida, sentir-se rebutjada laboralment, sexualment, en l’àmbit social i patir aquest racisme subtil i invisible del que a Espanya som pioners. Sense escenografia, que no cal, i amb el suport d’uns audiovisuals i una perfecta il-luminaciò que reflecteix ombres a la pantalla, Silvia Albert fa un treball extraordinàri i tot i que ho atenua amb tocs humorístics, el relat fa que la indignació vagi in crescendo. Ara surt de gira per Espanya però confio que la tornin a reposar, cal veure-ho. #salafenix

    02/10/2018
Articles relacionats
Sílvia Albert: "De veu ja en tenim, no cal que ens la donin, només que ens escoltin"

Sílvia Albert: "De veu ja en tenim, no cal que ens la donin, només que ens escoltin"

13 Febrer 2019

Per Sem Pons / @semponspuig 5 anys i més de 100 bolos avalen l’èxit de No es país para negras, un espectacle creació de Sílvia Albert, on narra la seva […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.