Aquesta peça de Flora Détraz, la qual alguns reconeixeran per Bacants de Marlene Monteiro Freitas en el Mercat dels Flors, és una peça coral, grotesca i plena de goig que ens remet a l’era medieval i ens embolica en un món ple de contradiccions.
Res més entrar a la sala ens trobem a quatre dones assegudes en una taula amb les seves trenes lligades a grans armes que pengen del sostre. El que sembla que les condemna, també funciona com a contrapunt i els ajuda a mantenir l’equilibri. Al mateix temps, la qual cosa inicialment semblava una masmorra medieval de la tortura es converteix en una comèdia musical amb tons de clown quan les quatre intèrprets omplen l’espai amb les seves cançons i jocs de veu.
Seguint la línia de les contradiccions, observem que mentre la veu juga un paper grandiloqüent el cos presenta una gestualitat petita. Fragmenten el cos per a treballar diferents parts de manera separada. Això es reforça amb l’escenografia i el disseny lumínic, fent que la part superior i inferior del cos de les intèrprets es mostri de manera independent.
Les performers transiten per diferents territoris interpretatius, alguns més animals, uns altres més espirituals o masculins. Però sempre mantenen aquesta composició de pintura medieval. L’espai és totalment bidimensional, no hi ha perspectiva i les intèrprets ens miren de manera frontal constantment, rares vegades es creuen mirades entre elles, com si se situessin en un aparador. Tot i així, és tal la connexió i escolta entre elles que això no és problema a l’hora d’executar moviments en coreografia. A més, les fruites i flors als seus caps ens remeten a una representació de la feminitat, basada en el natural o el fèrtil, de la qual aquestes dones semblen riure’s. En definitiva, una divertida, hipnòtica i surrealista peça el títol de la qual, segons la seva pròpia autora, significa Rebel·lió.