No sóc molt de monòlegs, jo, que de seguida em cansen. Doncs sort que vaig anar a veure aquests Monólogos Wooooman, que feia dies que no reia tant. Des del sketch inicial amb unes gogos low cost i la presentació gens glamourosa de les actrius, als monòlegs pròpiament dits i el final novament reunides per al (ni idea que ho era) famós “Estoy rara” amb més de 400.000 visites a Youtube, i que el públic sabia de memòria.
El que està “raro” sóc jo per no conèixer abans a Paloma Jiménez, còmica fins a l’extrem. A Alejandra Jiménez si la coneixia i de fet la segueixo, una actriu excepcional, capaç de fer-me riure i també plorar (Blanca desvelada) i amb una capacitat brutal d’aprofitar de manera hilarant tot el que passa a la sala.
Juntes o per separat, ens fan riure de tot, començant per elles mateixes, sinònim d’intel·ligència. I si bé és cert que els nois tot just érem el 15% de l’aforament (coses del títol, suposo), és un espectacle per a tothom.