Un monòleg amb molts tipus d’humors amagats, però amb un missatge molt real, i fins i tot fred. Fred en el sentit que, potser, no ens és del tot agradable rebre’l, però l’humor ens ajuda a afrontar-ho i sortir amb més força de la que havies entrat al teatre.
Felicitar a l’Ángela Palacios pel seu monòleg, per la seva capacitat de creació, per la seva interpretació. Però també donar-li les gràcies per portar al món aquesta peça.
Poques paraules em queden perquè es viu una experiència difícil de descriure. Us puc jurar que us canvia, sí, us canvia alguna cosa de dins vostre.