Más sofocos: Fogots luxosos a escena

25/10/2013

Els fogots sempre han donat molt de joc en el terreny de la ficció a través de la vis còmica. Així doncs, només era qüestió de temps que sorgís un espectacle com el que ara es presenta al teatre Condal i els convertís en protagonistes. Això sí, els productors de l’espectacle, dubtosos que el tema fos suficientment atractiu, es van encarregar que aquest tingués un embolcall luxós, suggerent i atractiu pel públic, tot guarnint la proposta de grans celebritats que, òbviament, encareixen el preu de l’entrada. Cal reconèixer que el resultat és un producte diferent i que totes aquestes excentricitats funcionen, les quals encaixen perfectament entre sí. Per començar, les intèrprets fan en general una bona feina i transmeten un humor fresc, tot i que en algunes ocasions una mica forçat. De fet, Lolita té un gran monòleg on és llueix enormement i demostra una capacitat còmica molt gran, tant verbal com física. Realment, el director Juan Luís Iborra juga aquí un gran paper, aconseguint un ritme molt dinàmic per l’espectacle i una direcció d’actors força encertada. Tot i això, aquí no s’acaben els noms mediàtics, ja que l’obra compta amb una Maria Teresa Campos virtual, que serveix de fil conductor, i amb Agata Ruíz de la Prada, que s’encarrega d’una vistosa escenografia i un colorit vestuari, molt en sintonia amb tot.

Potser la part més irregular ve de mà dels textos, ja que malgrat que alguns són realment bons, n’hi ha d’altres que no acaben de funcionar, potser per contenir un tipus d’humor diferent al que estem acostumats a Catalunya; tot i que repeteixo que no en tots. Un altre punt crític, seria el tema de la utilització del playback durant la part musical, un fet insultant sobre un escenari teatral. No obstant, aquestes cançons serveixen per agilitzar i trencar la monotonia d’una forma bastant encertada, fent que l’espectacle adquereixi un aire de Revista o cabaret, però sense arribar a pertànyer en cap moment a aquests gèneres. Així doncs, “Más sofocos” és un show teatral farcit d’humor i molt àgil, que malgrat les seves irregularitats textuals, aconsegueix fer passar una bona estona a l’espectador a través d’un embolcall luxós i alhora efectiu.

← Tornar a Más sofocos