Malditos Tacones és un dol, una confrontació entre dues dones poderoses i lliures que volen continuar sent-ho. I és també la trobada de dues persones perdudes des de sempre i que es despullen per a trobar el vestit més apropiat a la seva nova identitat.
Olivia Molina (Maria García) camina sobre la plataforma mòbil de l’escenari amb o sense els seus maleïts talons (remarcant el significat de poder dels mateixos) com buscant la seva llibertat, el seu passat, el seu present i sobretot el seu futur. Luisa Martín (Victoria Burton) propietària del gran imperi dels Burton, es reafirma en la seva posició de dona forta i poderosa (serà la seva quietud sobre l’escenari símbol d’aquest poder?) fins que els vincles familiars la fan desprendre d’aquesta cuirassa que la protegeix del dolor i obre, en escassos moments, el seu cor. Ambdues actuen amb força dotant al seu text de veracitat i força.
L’escenari és senzill, com a senzilla és la trama que amaga secrets revelats al llarg de l’obra: alguns es veuen venir i altres sorgeixen arran dels primers. Frases com “la família obliga” o “has vingut a buscar la veritat” es claven en l’espectador.
La música acompanya les escenes com també ho fan les llums blanques, vermelles i blaves que defineixen els diferents moments de l ‘obra. Elles, inflexibles i vulnerables es repten per a concloure amb un “jo segueixo la meva vida i tu la teva”.