Tot el que necessites per anar al teatre

Maldita fortuna: Embolics sense gaire ritme ni substància

Maldita fortuna
17/03/2015

La crisi econòmica és un tema molt llaminer i, en l’actualitat, està donant per fer diverses produccions a través dels diferents gèneres teatrals, tal i com va succeir en èpoques anteriors. En aquesta ocasió, el cèlebre autor de “El sopar dels idiotes”, Francis Veber, es qui tracta la temàtica i ho fa en el seu terreny mestre, la comèdia d’embolics. De fet, l’autor ha aconseguit trobar un molt bon punt de partida i, realment, aquesta idea li hauria de permetre treure punta en una obra d’aquestes característiques. Malauradament, els diferents embolics arraconen la idea i converteixen la obra en un seguit d’escenes sense suc, dotades d’un contingut i d’una forma de fer una mica casposes i, fins i tot, d’un punt masclista.

Podem dir que, a banda de la seva temàtica, l’obra també té una arrancada molt bona i aconsegueix atrapar a l’espectador durant les primeres escenes. Realment, aquesta part té molt de ritme i la seva construcció dramatúrgica sembla força sòlida, però, de mica en mica, aquesta s’ensorra alhora que s’esfuma el nostre interés. No només això, el ritme de l’obra també s’alenteix i les escenes van frenant el desenvolupament d’aquesta, convertint-se en un conjunt de peces que serveixen per omplir els minuts per tal d’arribar al final, el qual subratlla excessivament el missatge de l’obra. En aquest sentit, algunes decisions em semblen poc encertades, com el fer un parell d’escenes amb la llum molt tènue, les quals trenquen del tot el ritme. De fet, en general, la direcció de Paco Mir resulta molt poc arriscada i acaba per resultar monòtona. Tot i això, trobem actors que defensen molt bé els seus personatges i que aconsegueixen salvar alguns moments en els que l’obra ja s’ha perdut en els seus propis embolics. Una autèntica llàstima per què els primers minuts de l’obra prometien molt.

← Tornar a Maldita fortuna