“Zapateado” modernitzat en un espectacle no del tot càlid

Los Vivancos: Aeternum

Los Vivancos: Aeternum
25/05/2015

Los Vivancos tornen a la nostra ciutat per oferir-nos un espectacle de gran format en el que demostren la seva tècnica impecable i la seva habilitat per arrossegar al públic. De fet, la companyia té un gran grup de seguidors fidels que realment viu l’espectacle en molts nivells i que senten una sèrie d’emocions que no es priven d’exterioritzar efusivament. A més, aquests no dubten en fer una llarga cua a l’acabar l’espectacle per saludar als seus ídols i en comprar el seu marxandatge per a que sigui signat. En aquest sentit, potser els que no pertanyem a aquest grup ampli, podem admirar la tècnica o el meritori treball que fan els set artistes, però segurament no ens arribaran aquestes emocions o, si més no, no amb aquesta intensitat.

L’espectacle mostra un seguit d’escenes de ball en les que predomina l’especialitat del grup, un “zapateado” que s’allunya de la seva forma convencional i que té entitat pròpia. Així, aquest s’amaneix amb música de diversos estils, predominant els aires rockers i, sobretot, del sud. A més, els integrants són capaços de mostrar un gran domini del ball mentre toquen diversos instruments i es col·loquen en posicions impossibles, tot i que també reserven, encertadament, algun moment breu per a la dansa contemporània. Malgrat tot això, l’espectacle té una certa fredor en el seu conjunt que dificulta viure totes les emocions que semblen sentir els incondicionals de la companyia. Potser la falta d’un lligam entre totes les escenes que veiem, la utilització de música enllaunada o una certa monotonia en diversos fragments de l’espectacle hi té a veure. D’altra banda, la presència d’un dels responsables de Corteo de Cirque du Soleil en l’assessoria de la direcció s’evidencia en algun encertat aspecte estètic, malgrat presentar-se de forma residual i quedant empetitit en aquell gran escenari nu i, sovint, fosc. No obstant, l’espectacle té algun moment molt disfrutable i que, realment, està molt ben aconseguit visualment, però potser li hagués faltat més una visió de conjunt i no tant de treball individual de les seves peces.

← Tornar a Los Vivancos: Aeternum

Enllaç copiat!